
La isla de los oyentes
Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.
La isla de los oyentesEpisodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
Cuento de Navidad de 2010. Mi abuelo. Julio Mauriz
Así empieza el relato que nos ofrece Julio Mauriz: Nos sentamos en el rellano sin pensarlo, aunque el viejo con una dificultad extrema. Entonces le pregunté a bocajarro:- ¿Qué te gustaría hacer hoy de especial? Es Nochebuena.- Nada –contestó secamente-. Apenas sí soy una nota aislada en el desconcierto de esta familia.- ¿Por qué dices eso? –inquirí- No es agradable lo que piensas. Al escuchar la pregunta, el viejo se pasó la mano por la frente, cerró los ojos y, tras un prolongado silencio, solo dijo: la vida. Como un redomado cobarde le propuse, para no implicarme, unas copichuelas con sensatez para después de los postres: dos o tres, no más. Pero el abuelo rehusó, aunque yo sabía de sus ganas de saborear el anisado en fecha tan señalada. , me dije a mí mismo. Le sugerí entonces la trascendencia de acudir a la misa del Gallo, mas él rechazó de plano esa devoción que la familia había perdido al transcurrir del tiempo.
18/12/2024 | 04:02
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:02El misterio del maletín
En el aeropuerto de Menorca, el bullicio cotidiano era el escenario perfecto para que las cosas pasaran desapercibidas. Pero no aquel día. No para el agente Manuel Ruiz, quien había recibido instrucciones claras: vigilar a un hombre sospechoso que acababa de aterrizar en la isla desde un vuelo procedente de Burdeos. Un hombre con un maletín metálico del que no se separaba nunca.Ruiz se apostó en la zona de llegadas. Aparentaba calma, pero sus ojos estaban alerta, buscando entre la multitud. El mensaje recibido desde la central describía al sospechoso como un hombre grueso, sudoroso, con un bigote característico, con una mirada que parecía escapar de cualquier contacto directo.Así es como comienza el relato que vas a escuchar, otra propuesta creada por Luis Soler Dauchy disponible también en La isla de los oyentes.
12/12/2024 | 04:53
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:53El sorollet
Altre relat d'en Lluís Soler. En aquest cas es podria haver dit "procrastinació" però era més senzill filar una historieta sobre el tema. El protagonista comença el seu dia arrossegant tot el que no ha fet el dia anterior. Mal auguri de com acaba la història.
26/11/2024 | 04:03
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:03Rondalles i llegendes de Menorca. Sa nuvia d'Algendar
Aquesta es una de les més destacades mostres de històries populars de Menorca. Sa nuvia d'Algendar ha estat protagonista de cançons, folklore, expressions artístiques i més. El destí d'una menorquina raptada i l'anyorança a la seva terra, la seva gent. Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 04:45
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:45Rondalles i llegendes. Es gorg d'Albranca
La tragèdia i la duresa d'algunes històries que han arribat als nostres dies no tenen res a envejar a la cruesa que tenen certs contes dels germans Grimm. Es gorg d'Albranca pot ser un bon exemple. Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 06:05
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0006:05Rondalles i llegendes de Menorca. Sa somereta blanca
Sa somereta blanca es una història que tracta d'un jove ciutadellenc que feia feina a Maó i que cada dia es trobava en el seu camí una somereta blanca. El que passa després l'hauràs de sentir en aquest podcast.Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 02:25
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0002:25Rondalles i llegendes de Menorca. Confussió de llengus
El francés no es com el menorquí, tot i que es poden semblar. Menorca va tenir uns segles XVII i XVIII on molta gent estrangera va ocupar l'illa i que es va barrejar amb els illencs. En ocasions això ha provocat situacions absurdes i divertides que es poden veure en aquesta història. Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 01:55
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:55Rondalles i llegendes de Menorca. Sa senyora de sa cova de sa por
Moltes vegades les històries que ens arriben a nivell de rondalles i llegendes tenen un component de misteri i, fins i tot, de por. Aquest sentiment cala bé en les ments joves que escolten amb atenció i recorden millor el que cal aprendre de cada història. Aquest es un bon cas. Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 03:31
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0003:31Rondalles i llegendes de Menorca. Sa primera casa
I a l'inici de tot, estaven un home i una dona. Les histories populars i les que duen més de dos mil anys rodant pel planeta, s'ajunten per afegir qualque element més, com el que explica com es va fer la primera casa i per què. Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 02:42
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0002:42Rondalles i llegendes. Descobriment d'es carbó
Altre forma d'explicar un element present al mon rural de s'illa i l'explicació que per tradició oral va resonar pels llocs menorquins al llarg del temps.Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
21/11/2024 | 01:33
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:33




