La isla de los oyentes
Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.
La isla de los oyentesEpisodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
El miserere de Gustavo Adolfo Bécquer
El equipo de producción de podcast de 'La isla de los oyentes' vuelve a la obra de uno de los grandes referentes de la literatura y de la poesía castellana de todos los tiempos; Bécquer. Si bien la figura de Gustavo Adolfo Bécquer trasciende en nuestra literatura como un destacado exponente del Romanticismo español, pues prolonga aspectos propios de esta tendencia como la idealización de la experiencia amorosa, el rescate de los espacios medievales, la melancolía como estado permanente del sujeto, la subjetividad en el tratamiento de los temas y el sentimiento y la irracionalidad como fundamento de la creación artística, éste se anticipa a procedimientos literarios posteriores que dan vida a las formas de expresión contemporáneas y que escapan a los modos propios de la estética romántica, principalmente, en lo que respecta a la prolijidad de la forma. Este hecho se manifiesta en su prosa mediante la complejidad estructural presente en algunos relatos, dentro de los cuales la leyenda “El Miserere” se configura como el caso más significativo.
12/04/2024 | 22:53
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0022:53Arròs de diumenge, de na Carlota Fluxà Van Delzen. Relat inclós en el llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
El relat que tanca les històries recollides al llibre 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc ens apropa al record en primera persona d'un al·lot i de la seva infantesa. Moments al voltant de la figura paterna, de l'arròs del diumenge i de la família al voltant d'una taula, amb moments durs que queden a la memòria (també olfativa i gustativa) del protagonista, a més de a l'ànima. Un relat de na Carlota Fluxà Van Delzen
05/04/2024 | 11:04
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0011:04Prou!, un relat de Graziela Lleonart i Escuer. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Prou!, un relat de Graziela Lleonart i Escuer, finalista del Concurs de narrativa gastronòmica Es Molí de Foc. Un relat que comença així: Prou!, prou!, ja no puc més. Ja n'hi ha prou!Amb aquestes paraules i un fort cop de porta que va provocar un tremolor en les parets del senzill apartament, la Carme va donar per acabada la conversa amb l'Ernest. Estirada sobre el llit va deixar anar un reguerot de llàgrimes que no la deixaven escoltar ni els seus pensaments. Com havien arribat fins aquí? En quin moment varen perdre la màgia? I la pregunta que no voldria haver-se de fer mai: calia continuar? Feia massa temps que el dia a dia era un reguitzell de retrets i males cares, amenitzades amb presses per discutir i no escoltar. No, això no podia seguir.Mai hauria pensat a separar-se. Perquè ella estimava l'Ernest, almenys fins avui. Però ara ja no ho tenia clar. Ni tampoc tenia clar què soparien, i aquest detall, que podria semblar banal, en realitat era el nucli de la discussió.Ja feia temps que la Carme treballava en la botiga de roba més cèntrica del poble i també la que més vendes feia. Això implicava dedicar-hi les hores reglamentàries que marcava l'horari i molt sovint quedarse a passar caixa, cosa que provocava que arribés a casa cansada i molt més tard del que tocava. El problema, però, no era aquest sinó els efectes col·laterals que d'aquí se'n derivaven. Normalment quan arribava a casa el més calent per sopar era a l'aigüera i això automàticament implicava primer crits i després plors.Com era possible que l'Ernest pogués estar gairebé tota la tarda estiregassat en el sofà, tornant boig el comandament a distància de tant canviar de canal i no se li ocorregués, ni tan sols, descongelar qualcuna cosa per sopar?
25/03/2024 | 09:30
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0009:30El flautista de Melis, de Neus Solàles. Relat inclós al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Aquest relat comença així: Mai havia vist tantes abelles juntes. I mai havia vist tants animals en llibertat, campant lliurement. Totes les abelles voleiaven en un radi aproximat de dos-cents metres al voltant d'aquell camió estimbat a la giravoga. Potser ja eren dos-cents cinquanta, i no tardarien gaire a ser tres-cents. I açò era una greu constatació, perquè el taxista es trobava a poc més d'aquesta distància. Feia fressa veure com aquell eixam esvalotat sortia disparat cap a no se sabia ben bé on, en una mena de núvol amorf que anava dibuixant vinyetes menys o més allargassades cada segon que passava. I els núvols s'estireganyaven per dalt i per baix a mesura que els primers insectes s'allunyaven. Molts d'ells es devien saltar les normes bàsiques de formació de batalló, alterats pel regiró d'una batzegada brusca com aquella. Semblaven del tot desproveïdes de qualsevol protocol intern que les fes actuar amb coreografies estudiades, tot i que el mateix costum dels moviments compartits encara dissimulava una mica aquell caos. Certament, si tenien protocol, la trompada d'aquell camió els l'havia fet oblidar. Anaven completament desbocades, i si cap d'elles tenia prou serenitat i coratge com per fer un bon crit i posar un poc d'ordre, el futur d'aquella bresca estava escampat pels marges i els camps del voltant. Per a qui també perillava el futur era per al taxista que havia albirat l'accident des de la distància, que havia vist aproximar les abelles a gran velocitat i que ara pujava a correcuita la finestreta del taxi per evitar que li entressin a dins. Es comptaven a milers. Quan ja tenia un dels principals núvols al damunt, encara hi havia animals que sortien del camió bolcat a la Carretera General, en direcció a Ciutadella. Per moments fins i tot li va semblar que s'enfosquia el dia, i era conseqüència de la gran clapa animal que cobria la seva visió del cel. Feia tot just dos o tres minuts que havia sortit de Maó, i poc es podia pensar que seria espectador de primera fila d'aquell espectacle.
15/03/2024 | 09:19
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0009:19Entropia, de na Montse Alsina Hipólito. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Luisa Gago posa la veu al relat Entropía, de na Montse Alsina Hipólito. Altre dels relats del llibre dels 25 anys d'intensitat culinàira del Restaurant Molí de Foc. Un relat que comença així: 1996. EquilibriTot i que els Orriols eren ateus gairabé militants, el desplegament del pessebre marcava l'inici de les festes de Nadal a casa de l aLaura. Avanven amb els nens a collir molsa al camp i feien un lluent cel ple d'estreles amb paper de xarol. Paper de plata pel riu i sorra de la platja per posar-hi les palmeres. Un paisatge incongruent amb la neu-farina espolsada sobre les muntanyes se duro del fons del pessebre, però que era imprescindible per marcar el camí per on s'acostaven els Reis Mags des de l'Orient.
11/03/2024 | 20:48
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0020:48L'amic invisible, de na Eva Vinent Pons. Relat inclòs al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
La protagonista d'aquesta història té un amor secret i, en el moment de les festes nadalenques, on s'estila fer-se regals entre companys de feina, a ella li toca fer un regal a un amic invisible que resulta ser aquest al·lot que tant li agrada. Què li regalarà? Li agradarà el que ha preparat?
29/02/2024 | 12:48
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0012:48Les croquetes, d'en Francesc Pons Sans. Relat inclós al llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Aquest relat comença així: Caminaven en silenci pel vesprejar del carrer de les Escoles, Ileument allunyats, com si els separés una mar de vent. Ella carregava un plat de truita de patata, tallada en quadradets i embolicada en paper de film; ell, el cap cot, endinsat en les ulleres de pasta, i les mans dins les butxaques de la caçadora de cuir negre.-No sé per què putes hem d'anar-hi-va dir ell.-Perquè són es nostres amics- va respondre ella, esquerdant el vidre del mutisme de l'hivern.-Es teus amics- va puntualitzar.-Torna a casa, idò.Va callar.-Però és que...-És que, què?-Ja saps que no se me dóna bé sa gent. No sé què dir-lis.-Que tornis a ca nostra, te dic-va cridar, assenyalant la direcció per la qual havien vingut.Ell va donar una passa cap enrere, observant el plat de truita de patata, que es balancejava a dreta i esquerra, esperant que un copet de tou de dits d'un dimoni decantés la balança cap a qualsevol banda.-Si vols que hi vagi tota sola, hi aniré tota sola. De totes maneres, mai m'acompanyes a ses coses on vull anar.-No, no, dona. T'acompany. T'acompany.-I si no saps què rallar amb sa gent, te poses a menjar i a beure com un porc, en un raconet, sense molestar ningú, com fas sempre. I tots contents.Laia Garcia narra aquest relat.
28/02/2024 | 10:54
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:54Tragèdia micològica en tres actes d'en Adrià Pons. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Els bolets estan al ben mig d'aquesta història. Però no uns bolets normals. La història ens du per el gust de cercar, trobar i degustar uns bolets un poc especials. Tal com es d'especial aquest relat d'Adrià Pons inclòs al llibre dels 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc.
14/02/2024 | 13:39
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0013:39El sopar, d'en Josep Masanés. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Preparar un sopar per s'altre persona estimada. Però quin? I com? L'ajuda es necessària i tot està en que surti bé. Josep Masanés ens proposa un relat encantador amb un bon menú.
09/02/2024 | 08:04
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0008:04Dinar per a dos, un relat d'en Llorenç Allés. Del llibre dels 25 anys del Restaurant Molí de Foc
Dinar per a dos va ser el relat que va quedar en tercer lloc en el Premi que el Restaurant Molí de Foc va otorgar amb motiu de la celebració dels seus 25 anys. Aquesta història es un viatge a la ment d'una persona que té a la gastronomia una manera d'expressar i recuperar l'amor per un altre membre de la seva família. Una història trista i colpidora que va escriure Llorenç Allès.
05/02/2024 | 13:37
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0013:37
