El Suprem confirma la condemna a 94 anys de presó a l'assassí de dues policies en pràctiques a L'Hospitalet
Rebutja aplicar els atenuants de drogoaddicció i trastorn de la personalitat ja que no va aportar cap dictamen mèdic que els demostrés
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 93 anys i 11 mesos de presó que el passat mes de novembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va imposar a Pedro Jiménez, després que un jurat popular el considerés culpable per unanimitat de l'assassinat de dues policies en pràctiques comès a l'octubre de 2004 a L'Hospitalet de Llobregat
L'alt tribunal desestima els motius al•legats per Pedro Jiménez en el seu recurs de cassació, en el qual reclamava que se li apliquessin els atenuants de trastorn de personalitat i de drogoaddicció. La Sala penal del Suprem retreu a la defensa que no expliqués de quin trastorn de personalitat es tractava ni aportés cap informe psiquiàtric que justifiqués que se li reduís la pena. En aquest sentit, recorda que el jurat popular va confirmar que la prova pericial mèdica que se li va practicar a l'acusat i que va posar de manifest que el seu "comportament antisocial" no va afectar, ni tan sols de forma insignificant, a la seva capacitat de "destriar entre el bé i el mal" i de controlar la seva conducta.
El recurrent també va demandar l'aplicació de l'atenuant de drogoaddicció i va recordar que una anàlisi va reflectir que tenia 0,96 mil•ligrams de cocaïna en la seva orina. Referent a això, l'alt tribunal adverteix que el recurrent no va explicar quins efectes va provocar aquesta substància en el seu comportament ni va oferir un dictamen que constatés el consum abusiu de l'estupefaent.
La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, rebutja l'acusació esgrimida per Pedro Jiménez, que denunciava que no va tenir un judici imparcial atès que va estar mediatitzat per la premsa i va resultar "nefast" per ell. El Suprem indica que el demandant no concreta quines notícies van influir en el tribunal i per quina raó van retallar la seva imparcialitat. La condemna confirmada el passat mes de novembre pel TSJC va ser 11 anys superior a la dictada per la Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona al setembre de 2008 -que el va condemnar a 83 anys i tres mesos de presó-, i que va quedar anul•lada pel tribunal Suprem al considerar que havia de ser jutjat amb jurat popular.
Jiménez va ser condemnat per dos delictes d'assassinat, un de violació,un altre de profanació de cadàver, d'incendi, de robatori amb violència, violació de domicili i finalment de trencament de condemna.
El jurat popular va considerar provat que el 5 d'octubre de 2004 a les 8 del matí, l'acusat -que gaudia d'un permís penitenciari- va anar a L'L'Hospitalet de Llobregat i es va dirigir a la Rambla Marina de Bellvitge, on va aconseguir introduir-se en la porteria de l'immoble de les dues víctimes, agents de policies en pràctiques, i agafar l'ascensor amb una d'elles, Silvia N., exhibint-li una navalla i obligant-la a deixar-lo entrar en el seu domicili. Segons el relat de fets provats, Jiménez va immobilitzar les dues joves, lligant-les de turmells, mans i coll, cadascuna en una habitació distinta, i les va emmordassar per a evitar que cridessin. Després, va violar a una d'elles, María Aurora G., abans de clavar-li quatre punyalades per l'esquena, causant-li la mort. Posteriorment, Jiménez es va dirigir a l'habitació on es trobava Silvia N. i la va apunyalar cinc vegades. Després de matar-la, la va despullar i la va vexar. Abans d'abandonar el domicili de les víctimes, va robar una targeta de crèdit de María Aurora, es va canviar de roba i va calar foc a una butaca i un sofà situats en el saló del primer pis, als matalassos de tres habitacions del pis superior -Silvia N. i María Aurora G. estaven en dues d'elles- i a un munt de roba que havia en una d'elles, amb "absoluta indiferència cap als nombrosos veïns que en aquest moment estaven en les seves respectives cases".




