Ecología
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0014:30Hoy por Hoy Madrid Norte
Entrevista a Miguel Aguado, Director de B LEAF Comunicación y sostenibilidad
Las protestas que se celebran este viernes 27 de septiembre en 150 países para reivindicar acciones reales contra el cambio climático, suponen un ocasión perfecta para hacer una cambio de conciencia.
27/09/2019 | 14:30
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:34:14Hoy por Hoy Vitoria
Encuentros SER Vitoria "El desafio de la movilidad sostenible"
Encuentros SER Vitoria "El desafio de la movilidad sostenible"
26/09/2019 | 01:34:14
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0012:55Cadena SER, audios extra
ENTREVISTA Santi Sabaté: “Els boscos, més que de pulmons, fan de refrigerador”
Comptabilitzar les emissions de CO2 que genera la desforestació és difícil, però es calcula que ara mateix és responsable del 9 per cent dels gasos d'efecte hivernacle. Els focs a l'Amazones i a Indonèsia estan acabant amb el que s'anomena "els pulmons del món". "Quan es parla de pulmó s'hauria de matisar, és un gran refrigerador més que un pulmó. És veritat que retira molt de CO2, però la part més important és que tenen un paper fonamental en la circulació de l'aigua, que dissipa part de l'energia sobrant que provoca més temperatura", ha explicat Santí Sabaté, professor d'Ecologia de la UB i investigador CREAF. D'altra banda, l'expert ha lamentat: "És molt difícil planificar quan les condicions són canviants. Evidentment anem cap a un escalfament, però no sabem exactament quines seran les conseqüències d'aquí a 160 anys per això és molt important prendre mesures ja".
26/09/2019 | 12:55
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0008:38Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Jordi Sargatal. Un món sense ocells
“Un estudi amb dades dels darrers 50 anys sobre l'abundància de 529 espècies d'aus que sobrevolen el cel d'Amèrica del Nord (Canadà i EUA) mostra que avui hi ha prop de 3.000 milions d'ocells menys que el 1970. Hi ha un 20% d’espècies menys”, afirma l’expert Jordi Sargatal. Sargatal explica la gravetat de l'assumpte: “A Europa i Amèrica del Nord han desaparegut fins a la meitat de les aus més comunes en les últimes dècades. Els resultats de l'estudi SOS Mezen es van anunciar que es van trobar que als cossos examinats dels polls de mallerenga contenien no menys de 36 pesticides diferents. S'han trobat ocells morts deguts als aliments ingerits contaminats per pesticides.”Sargatal explica que els cultius ecològics i sense pesticides ajuden a mantenir vius a molts ocells petits que s’alimenten de les erugues.
26/09/2019 | 08:38
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0025:25Hoy por Hoy Vitoria
Hoy por hoy Vitoria 25/09/2014: Nueva convocatoria de los premios por el "Pacto verde" en Vitoria-Gasteiz.
Ponemos el foco en las empresas y en el llamado Pacto Verde que se puso en marcha en el 2012 coincidiendo con el premio Green Capital y de ahí derivaron unos premios que vienen a reconocer la labor de las empresas vitorianas en pro del medio ambiente.
25/09/2019 | 25:25
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0003:12Hoy por Hoy Madrid Oeste
La conservación del Río Guadarrama en el suroeste de la Comunidad de Madrid
"Natural-mente" con Jonathan Gil, lunes 23 de septiembre de 2019
23/09/2019 | 03:12
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0018:53Hoy por Hoy Madrid Norte
Ecología: Ingenieros españoles trabajan en el que será el primer avión eléctrico de pasajeros del mundo
‘Alice’, como han bautizado al aparato, supondrá un ahorro de las emisiones de CO2 y una revolución en el mundo de la aviación
23/09/2019 | 18:53
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:10El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0003:25Cadena SER, audios extra
OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Josep Cuní. Els gestos per frenar l’emergència climàtica són insuficients
El mes d'agost de l'any passat, Greta Thunberg es va asseure a les portes del Parlament suec i va iniciar una vaga escolar. Avui, 13 mesos després, intervé a la seu de les Nacions Unides. Comença la cimera pel clima. És evident que en aquest any i gràcies a la resposta dels adolescents, una part del món s'ha anat conscienciant del perill que corre el planeta i de la degradació a la qual el sotmetem per un estil de vida, el nostre, més propi de l'opulència que de la riquesa. Seria doncs, de curts de vista pensar que aquesta mirada curta és el que porta a parlar avui amb intensitat dels efectes de l'emergència climàtica per passar demà a parlar d'altres coses. Avui Libération critica Emmanuel Macron per què va de campió dels defensors de la Terra però que no practica amb l'exemple. Igualment podríem dir del govern espanyol que tindrà la paraula en la cimera de Nova York com un dels que fa propostes però que, en estar en situació de provisionalitat, tampoc pot anar gaire més enllà. Benvinguda sigui la cimera pel clima, benvingudes totes les iniciatives que ajudin a la conscienciació, però no siguem ingenus, sense un seguit de mesures adequades, dràstiques, per part dels governs i les administracions que tant diuen estar preocupades, però que estan massa pendents dels grans lobbies i els més grans interessos econòmics, poc avançarem. Sí, recuperarem el Capità Enciam i direm que els petits canvis són poderosos i que aquesta només depenen de cada un de nosaltres. I és cert, ben cert, però insuficient.
23/09/2019 | 03:25
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0011:13Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Jordi Sargatal. La protecció dels aiguamolls
"És molt difícil gestionar les pluges sobtades, però pensem en els ponts que aguanten, són molt antics però estan ben construïts, de fet, l'única zona que no s'hi ha inundat ha sigut el nucli antic", explica l'expert Jordi Sargatal.Davant la situació actual de les ciutats explica que "en les zones humides cal tenir en comptes les infiltracions, si tot està ple de paviment, l'aigua no llisca, i les lleres són molt estretes, això no ajuda"."Les zones humides són zones de laminació, grans embassaments que permeten que l'aigua es retingui allà. Els castors que fan aquestes petites preses fan que quan plou l'aigua retingui i l'aigua baixi a poc a poc i els rius van més controlats, aquest fet animal que provoca que tot sigui més controlat", afirma Sargatal.Per últim l'expert sentencia que les zones humides són les que fan regular les crescudes dels rius, evitant els desbordaments.
19/09/2019 | 11:13
