Manipulación informativa
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0022:41Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Marc Amorós amb Marta Simó (UAB). Fake News històriques
Internet fa 40 anys i va néixer com un lloc on s’havia de ser molt curós a l’hora de penjar una informació perquè passava a ser de domini públic, cosa que ara és completament diferent amb les ‘fake news’. Per exemple, s’ha difós un vídeo d’una baralla entre un camioner i uns joves des de el perfil oficial de Vox a Twitter tot dient que el camioner volia protegir una jove i, mentre que el vídeo és real, el context no, ja que la discussió va ser arran d’un accident de trànsit. O també s’ha dit que la ministra de cultura ha reclamat al Regne Unit vía Twitter que retorni les estàtues del Partenó, notícia que és falsa.Però les fake news no neixen amb Internet i Marta Simó, sociòloga de la UAB especialitzada en Europa Central i identitats jueves, ho confirma. Durant el III Reich, el govern nazi va estendre la creença que els jueus, una part molt petita de la població alemanya, acumulava el 20 % de la riquesa del país, mentre que la realitat era 1,57 %.“En general, l’ascens del nazisme es munta sobre mentides. El fet que es crei un ministeri de propaganda és més que rellevant, però aquest ministeri no és tant promocionar la ideologia del partit, sinó constuir les mentides contra els grups que volen treure de la seva societat i a més legitimar les mesures que prenen contra ells i la població les vegi normals”, ha explicat l’experta.
15/07/2019 | 22:41
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:48Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Marc Amorós amb Jordi Pérez Colomé i Marc Argemí
Fa unes setmanes explicàvem als nostres oients una notícia sobre un poble de Noruega que volia viure sense rellotges ni sense horaris. Volien viure com si el temps no existís. Hem de demanar disculpes a la nostra audiència perquè es tracta d'una notícia falsa i n'hem parlat amb Marc Amorós, el nostre expert en notícies falses. "La notícia va córrer com la pólvora, però no sou els únics que ho vau explicar, en van fer ressò 1.400 mitjans. I aquesta notícia és un muntatge publicitari fet per atraure turistes a aquesta illa noruega". Més de 1.200 milions de persones van veure aquesta notícia i davant la seva viralitat, l'agència de publicitat ha demanat disculpes. Malauradament la de Noruega no ha sigut l'única fake news que hem hagut de combatre la setmana passada... També un vídeo fals. A finals de juny, els Mossos d'Esquadra van detenir 2 menors tutelats per haver presumptament violat una noia i gravar-ho a la platja de Canet de Mar. Doncs bé, la setmana passada va córrer el vídeo de la suposada violació. Les imatges són en blanc i negre, gravades amb una suposada càmera de vigilància nocturna, i en elles es veu com un jove ataca i colpeja de manera reiterada amb cops de puny i fins i tot amb petades una noia fins que li baixa la faldilla i desapareix d'escena. El vídeo és fals i prové de la Xina on fa temps un jove de 31 anys va agredir una dona. També hem parlat del cau de conill a YouTube amb Jordi Pérez Colomé, redactor de tecnologia a El País, que ha explicat "un cau de conill a Youtube és quan l'algoritme de la plataforma et porta a veure només contingut fals o pseudocientífic. Cal tenir en compte que YouTube és la segona web més utilitzada del món". Això és una cosa que hem de tenir en compte perquè el 26% dels espanyols s'informen a través de Youtube, segons l'últim informe de l'Institut Reuters de la Universitat d'Oxford. Marc Argemí, autor del llibre 'Los 7 hábitos de la gente desinformada', ha apuntat que "hem de canviar els hàbits per
08/07/2019 | 29:48
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0008:15Los cafeteros
Cómo Youtube nos mete en la madriguera del conejo
El periodista Javier Salas nos explica el funcionamiento de la plataforma de vídeo
04/07/2019 | 08:15
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:31La polémica del día
¿Hemos sido engañados?
Hace 15 días fue objeto de nuestra polémica la iniciativa de los habitantes de una pequeña isla noruega, Sommaroy, de liberarse de los relojes y vivir sin tiempo. Hoy vuelve la isla a nuestra polémica porque resulta que la noticia era falsa, o una media verdad. Porque es cierta su anarquía temporal por su ubicación planetaria, pero el resto se trababa de una campaña publicitaria lanzada por dos organismos públicos del Gobierno noruego para promocionar el turismo en la zona. Y como el presunto impulsor de la iniciativa, vecino de la isla, estaba en el ajo, resulta que cuando se pretendía confirmar la información, como hizo este programa, lo que se confirmaba era el fiasco. En la operación han picado 1500 medios de todo el mundo, desde el New York Times hasta este programa, y ante la envergadura de la repercusión el Gobierno noruego y la agencia de publicidad responsable han pedido disculpas. La polémica vuelve a hablarnos de la responsabilidad que tenemos los medios - y procuramos no olvidar - de confirmar las noticias que contamos, aunque sean tan blancas y románticas como que una isla quiera vivir sin tiempo. Pero también de la dificultad de este trabajo cuando hasta un Gobierno de un país serio es capaz de fabricar una noticia para promover una campaña de marketing turístico. Pero hoy toca lo que toca: aclarar las cosas y pedir disculpas en lo que nos toca.
01/07/2019 | 01:31
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0014:04Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Fake News amb Marc Amorós. On troben els joves la informació?
En una societat en què les mitjans tradicionals han de compartir espai amb els mitjans digitals, on troben la informació el joves? Beatriz Martin, directora general de la Fundació d’Ajuda contra la Drogadicció, ha impulsat un projecte escolar anomenat ‘INFÓRMATE’ per tal que els nois i noies desenvolupin pensament el crític.El projecte compta amb el suport del Govern i dels mitjans de comunicació entre d’altres. Inicialment es vol que sigui un projecte audiovisual que es pugui veure, per tant, es farien vídeos, articles periodístics... I, al final, per tal que pugui aplicar tot e que han après sobre fer servir el seu pensament crític, es faria un joc en format de concurs.Però “com s’informen els nois ara?”, ha preguntat Marc Amorós. “Per les mateixes vies que els adults: diaris digitals i televisió i diaris en paper. Tot i així, a la presentació del projecte, la majoria feia servir molt més internet per informar-se que no pas un altre mitjà”, ha explicat Beatriz Martín.
01/07/2019 | 14:04
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0023:55Entrevistas
Bulos de la Antigua Roma
Vuelve a nuestro programa Néstor Marqués, divulgador histórico que acaba de publicar un nuevo trabajo en torno a la vida de los antiguos romanos: 'Fake News de la antigua Roma'
25/06/2019 | 23:55
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:54:12SER Historia
SER Historia: Religiones Satíricas (23/06/2019)
La proliferación en las últimas décadas de religiones satíricas bien con un perfil cómico o científico, ha revolucionado el pensamiento. Es el tema que trataremos en el cronovisor con Jesús Callejo. Nos visita Daína Chaviano, autora de Los hijos de la diosa Huracán (Grijalbo 2019), con quien hablamos de la Cuba prehispánica. José Miguel Parra acaba de publicar Egipto. La mirada del arqueólogo (Confluencias 2019) en donde nos presenta su experiencia como egiptólogo en la tierra de los faraones. La expulsión de los moriscos es el tema de trasfondo de la novela La senda del rey (Grijalbo 2019). Nos habla de esta historia su autora Rafaela Cano. Acabamos nuestro programa con Néstor Marqués, divulgador histórico quien acaba de sacar su trabajo, Fake News de la antigua Roma (Espasa 2019)
23/06/2019 | 01:54:12
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0000:38Las promo sketches
Última hora: Gol en Las Gaunas
Las promo-sketches de 'A Vivir...' por Max Pradera
14/06/2019 | 00:38
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0016:30El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0021:36Cadena SER, audios extra
SECCIÓ Marc Amorós amb Hugo Sáez: Per què ens creiem les falses notícies?
"És la primera vegada que un polític ha de declarar i anar als jutjats per una notícia falsa. Ell durant la campanya del Brexit no va deixar de repetir aquestes afirmacions. Un activista va veure que era mentida i ho va denunciar. Per finançar la demanda va fer una campanya de crowdfunding i ha recaptat més de 225.000 euros", ha explicat Marc Amorós en referència a la demanda posada contra Boris Johnson, exalcalde de Londres.Pel que fa a la polèmica generada per Donald Trump arran de l'afirmació d'un professor, l'expert ha dit: "Donald Trump, que pronuncia unes 12 afirmacions falses al dia, aquesta setmana ha estat involucrat amb un professor universitari. Aquest va publicar un tuit que deia que Trump havia dit que "Kim Jong Un és més intel·ligent i seria un millor president que Sleepy Joe Biden". La frase la podria haver dit perfectament, però no va ser així"."El professor el primer que va fer va ser defensar l'afirmació però quan les xarxes es van girar en contra va assegurar que era una broma", ha afegit.A més, a la secció s'ha unit l'expert en comunicació, Hugo Sáez, que ha explicat: "Ens creiem les notícies falses perquè, en primer lloc ens manca temps per contrastar. A més, les notícies que ens creiem cadascú coincideix amb el que pensem"."Un impacte no et fa canviar el comportament, però la successió d'impactes ens fa variar el que pensem. En la vida som ganduls mentalment i optimitzem els recursos d'energia del cervell, per això no comprovem", ha conclòs.
03/06/2019 | 21:36
