Manipulación informativa
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:16La Ventana Comunitat Valenciana
Entrevista en Ventana a José Rosell, socio directoir de S2 Grupo
Entrevista en Ventana a José Rosell, socio directoir de S2 Grupo
15/04/2019 | 04:16
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0016:33Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Marc Amorós amb Lorenzo Marini: "Hi ha tres tipus d'informació: Verídica, falsa i enganyosa"
Marc Amorós, el nostre expert en Fake News ha explicat que "hi ha molts espais que fabriquen informaicó falsa segons els interessos ideològics que puguin tenir, com per exemple, Caso Aislado, Es diario, Mediterranio digital, el Metropolitano de Madrid... després hi ha un altre fabricant d'informació falsa, persones que no existeixen però tenen perfils de Twitter i es dediquen a retwittar missatges que beneficien als candidats que recolzen. Hem vist com Pablo Casado té un bon exèrcit d'aquest tipus de gent"."A més a més, aquestes persones tenen noms i fotografies que semblen molt normals. Els mateixos candidats polítics són també una tercera via d'informació falsa, pronuncien declaracions que estan plenes de falsedat i escullen molt bé on fer-ho".D'altra banda, Amorós ha convidat al cofundador de Verificat, la primera plataforma de verificació de dades de Catalunya, Lorenzo Marini. Aquest ha comentat que hi ha tres maneres de categoritzar la informació: la verídica, falsa i enganyosa."Aquest projecte independent va néixer fa dues setmanes i és un espai comunicatiu necessita el seu propi sistema de verificador de dades, a Catalunya faltava aquest espai per cobrir".
15/04/2019 | 16:33
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0003:42Hoy por Hoy Campo de Gibraltar
Firma Shus Terán, ·"Las fakes son fakes porque los lectores así lo quieren"
Sobre las noticias falsas que se prodigan en las redes sociales
12/04/2019 | 03:42
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:24:08Radio Eibar, audios extra
Hoy por hoy Eibar (Semana Contra el Racismo y la Xenofobia' de Ermua
Hoy por hoy Eibar (Semana Contra el Racismo y la Xenofobia' de Ermua
11/04/2019 | 01:24:08
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0017:38Hoy por Hoy Alicante
Hoy por Hoy Alicante | Fake News | SER 3.0, con Paco Maciá
Fake News
09/04/2019 | 17:38
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0016:16Hoy por Hoy Córdoba
El arte de pensar 8. La posverdad.
José Carlos Ruiz habla sobre como la posverdad está entrando en el análisis ideológico del individuo, como se percibe a sí mismo y cuáles son las identidades que va forjándose
08/04/2019 | 16:16
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0012:43El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0055:22Buenismo bien
Buenismo Bien: Fact-checking bien (02/04/2019)
Pinchamos la burbuja del invent, hablamos con un alcalde que viaja en burra para denunciar la despoblación rural, intentamos hablar con la burra pero tiene lío y consultamos a Clara Jiménez, de Maldita Hemeroteca, cómo podríamos colar nosotros bulos buenistas a Vox. Ah, y Nani vuelve con su activismo sexual más radical
| 55:22
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0021:01Cadena SER, audios extra
SECCIÓ. Fake News amb Marc Amorós amb Pere Masip (Blanquerna): "Tothom creu que no li enganyen per Whatsapp. La realitat és diferent"
"És molt difícil detectar la informació falsa a WhatsApp i encara més verificar-la. El fet que et comparteixi la informació un conegut fa que hi confiïs més", ha explicat Marc Amorós a la seva secció sobre fake news on hem parlat sobre el paper de WhatsApp en la difusió de desinformació. "Estem fent una recerca sobre quin us fa la gent de WhatsApp i com es difonen aquestes notícies a través de la plataforma. Un dels objectius és saber com reaccionem davant les notícies i si veiem si són falses o no. El problema és que normalment la gent no és conscient que allò és fals. La gent pensa que sempre és capaç de veure si una informació és falsa o no", ha detallat Pere Masip, vicedegà d'investigació i postgrau de Blanquerna.Per la seva banda, Amorós ha afegit: "Hi ha moltes investigacions sobre el tema. Per exemple, volen descobrir si el vídeo és l'eina més potent per difondre fake news o quines són les eines de verificació de notícies que té l'aplicació". Finalment, Masip ha afirmat: "Normalment ens creiem allò que s'ajusta a la manera com pensem. El que ens molesta és qualsevol cosa que posi en qüestió allò que creiem. A més, els continguts que es difonen a través de les xarxes acostuma a jugar amb l'emoció i els sentiments" "La major part dels missatges que es difonen es fa de bona fe. Normalment pensem que li agradarà al receptor i no pensem que pot ser fals", ha conclòs.
01/04/2019 | 21:01
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0005:55
