Foment tem que Barcelona perdi 25.000 llocs de treball si no atura les superilles
La patronal Foment del Treball calcula que el programa urbanístic de les 'superilles' pot provocar una caiguda del 20 % en la facturació del comerç i la restauració i una pèrdua de 25.000 ocupacions 'com a mínim'.
Imatge d'arxiu del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, als estudis de SER Catalunya / Cadena SER
Barcelona
La patronal Foment del Treball ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona paralitzar el programa urbanístic de les 'superilles', ja que, segons les seves estimacions, pot provocar una caiguda del 20 % en la facturació del comerç i la restauració i una pèrdua de 25.000 ocupacions 'com a mínim'.
Així ho indica Foment en un comunicat, en el qual denuncia que 'no s'han establert ni avaluat els efectes de les actuacions' en el districte de l'Eixample que tindria el 'programa Superilla Barcelona' des del punt de vista de la mobilitat urbana i metropolitana.
Segons la patronal, 'les eventuals millores en uns carrers es veuran anul·lades per l'increment de perjudicis en unes altres, tenint en compte que cada dia travessen l'Eixample 300.000 vehicles'.
En una 'estimació prudent' de les conseqüències que tindria la 'dificultat d'accés' dels vehicles a causa del desplegament de les 'superilles', assenyala Foment, podria perdre's al voltant del 20 % de la facturació del comerç i de la restauració, uns 3.500 milions d'euros, especialment al centre i en l'Eixample, la qual cosa comportaria la pèrdua d'almenys 25.000 llocs de treball.
Per això, Foment considera que l'estratègia del govern municipal d'Ada Colau a favor de les 'superilles' és 'greument perjudicial' tant des de la perspectiva mediambiental, pel 'increment de la saturació de les rondes i de l’Eixample', com des de la perspectiva econòmica.
Al 'desincentivar' els desplaçaments cap a Barcelona i la mobilitat entre barris, es veuran afectats 'molt greument' el comerç de centralitat, les indústries culturals i la indústria de la restauració i l'oci, alerta.
Des de la perspectiva social, afegeix, l'anomenada 'pacificació dels carrers' donarà lloc al 'conflicte social i a l'enfrontament entre ciutadans', ja que les eventuals millores en uns carrers es veuran anul·lades per l'increment de perjudici en uns altres, posant les coses 'més difícils' a els qui viuen fora de Barcelona i hi treballen, o als barcelonins que treballen fora de la ciutat.