Ses veus de la mar. Can Reynés

Mahón

Un espai que ens va permetre aprendre amb Juan Francisco Orfila, Toni Alemany i d'altres. En aquella ocasió sonava al programa que teníem els dissabtes i passàvem programes i programes rallant de la mar.

Toni ens recorda que en 1941 va començar a treballar en una empresa (Can Reynés) allà on a les 7 del matí començava l'activitat, repartint mercaderies d'una banda a un altre del port. De tant en quant també embarcava a qualque passatger. Duia un bot que anava amb "gasógeno". Recordava Toni els detalls del motor, de com funcionava cada detall de la mecànica del bot i de la pròpia feina.

La barca tenia uns 31 pams. Es deia "La Solana". En Roberto d'es Grau l'emprava, diu en Francisco. Abans les barques eren de llenya però de mica en mica es van anar convertint en embarcacions de plàstic, que es menys costós de mantenir. Del manteniment del bot també hem rallat. Fer net i pintar. Enlloc de pintar de patent, pintaven de berry (de la fàbrica del gas) que era una mena de "betún".

Nedàven Cala Rata, Mesquida i d'altres punts. Abans travessàven el port per Sant Antoni i en temps més modern agafen es cotxe.