Pluges i sequeres del passat
El costum era convocar processons o rogatives i si el mal s’agreujava es demanava al clero que complira amb les seues funcions com a exorcista
Cròniques Alcoaines (28/03/2022)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
La gent del passat se servia de la religió per a protegir-se de les adversitats naturals. Així demanaven al sacerdot que que posara fi a sequeres o tempestats amb ritus i conjurs. Per a demanar pluja o erradicar la sequera el costum era convocar processons o rogatives, amb translació d’imatges dels patrons d’uns temples a uns altres. Però si el mal s’agreujava aleshores la població demanava al clero que complira amb les seues funcions com a exorcista.
Els exorcismes s’aplicaven especialment contra les grans tempestes. Segons el ritual, calia encendre dos ciris en la parròquia en honor del Santíssim Sagrament i els fidels devien resar fervorosament mentre l’exorcista, a les portes de l’església, comminava a la tempesta a que acabara.
En el cas de sequera el retor s’acomanava a la Mare de Déu perquè arribara l’aigua que el poble necessitava. Quan la sequera era general, hi havia fins i tot processons de rogacions. Per exemple, en 1588 van vindre des de Novelda en processó per a visitar el Santíssim que estava exposat en el nou temple del Sant Sepulcre.
Una altra processó de 1612 va visitar quasi tots els temples del terme, és a dir, els de Sant Agustí, Sant Sepulcre, Sant Jordi i Sant Roc, acompanyant les imatges de sant Roc i de sant Sebastià. Tres anys més tard una altra processó va anar a l’ermita de Sant Antoni, amb el clero i les autoritats municipals. Els ritus que se seguien en cas de temporals eren semblants als de la sequera.
Durant el segle XVIII va haver-hi una intermitent sequera que va ocupar quasi tota la meitat de la centúria. No obstant això, en 1793, per contra, va caure un aiguat provocant greus danys en moltes cases i la crescuda dels rius que circumdaven la població, que va arrasar els diversos pontons i va tallar alguns camins que comunicaven Alcoi amb els voltants.
En el segle següent van continuar alternant-se sequeres i inundacions, algunes tan catastròfiques com la de 1879 que va arrasar la Vega Baixa. El 15 d’octubre del dit any es va produir la coneguda com a riuada de Santa Teresa, que va arrasar completament la Vega Baixa i la conca murciana del Segura amb més de mil víctimes.
