Quan el mal de d'Almansa...

Alcoy

L’any 1707, ara fa 315 anys, els valencians varen perdre el seu sistema foral tradicional arran la derrota d’Almansa. El 25 d’abril d’aquell any l’exèrcit de l’arxiduc Carles III era desfet per les tropes de Felip V que, a continuació, passaren a ocupar tot el Regne de Valencià.

Cal recordar que l’anomenada Guerra de Successió en realitat era una guerra per l’equilibri de poders a Europa i les colònies, i per evitar cap predomini de França, el contrapés de la qual l’exercien Anglaterra, Holanda i l’Imperi Austríac. Per això, les potències aliades intentaren portar la guerra a l’interior de la península ibèrica, en un intent de trencar la corona espanyola des de Portugal i des de Catalunya i València.

La caiguda del regne de València en mans de l’arxiduc va suposar un greu desprestigi per a Felip V, qui va decidir recuperar d’immediat el regne. El seu comandant en cap, Berwick, va rebre l’orde de recuperar el territori valencià a qualsevol preu.

Mentrestant, els aliats forçaren la marxa del seu exèrcit per evitar l’entrada dels borbònics. Posaren guàrdies a Moixent i la Font de la Figuera, tropes que comandava el capità alcoià Lluís Cantó. Tanmateix, no van poder impedir la incursió dels borbònics per Villena i Caudete. Els austriacistes es concentraven a Xàtiva intentant preveure per on entrarien els borbònics.

Berwick concentrà les tropes a Villena mentre començava a escampar el remor que estava esperant els reforços de tropes franceses del duc d’Orleans. Finalment decidí fixar el campament a Almansa el 22 d’abril.

Atemorits davant l’amenaça de l’arribada de tropes franceses de reforç, els aliats ordenaren avançar les seues tropes ràpidament cap a Almansa, però van perdre molt de temps expugnant el castell de Villena, que estava en el seu pas. Aquest temps que els aliats perderen l’aprofità Berwick per a reunir tot el seu exèrcit i que descansara.

Els aliats forçaren la marxa i presentaren batalla. El 25 d’abril de 1707 començaren a aproximar-se a Almansa. Hores després l’exèrcit aliat, format per tropes espanyoles, angleses, holandeses i portugueses, amb uns 20.000 homes, s’enfrontà al borbònic. Una sèrie d’errors de comandament, la inferioritat de forces i també el cansament provocaren una derrota completa dels aliats. El seu exèrcit es va desfer i només se salvaren algunes unitats d’infanteria que anaren a refugiar-se a algunes fortificacions pròximes, com Alcoi, Dénia i Alacant, mentre altres fugiren cap a Catalunya.

Les conseqüències de la derrota d’Almansa foren fulminants i la presència militar aliada a València quasi desaparegué. El triomf borbònic es plasmà en el decret de Nova Planta pel qual, entre moltes altres coses, se suprimia l’antiga organització política, administrativa i jurídica de la Corona d’Aragó.