Ens han deixat tres historiadors

Alcoy

Aquest mes d’abril ha estat especialment tràgic per al nostre ram de la Història. Ens han deixat dos historiadors alcoians (Adrián Espí i Rafael Aracil), i un altre mallorquí (el P. Josep Massot), l’últim treball del qual està vinculat a Alcoi.

Adrián Espí va ser catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat d’Alacant, i per tant un expert en art. Però, per damunt de tot era un fervent defensor de la festa i les tradicions alcoianes. A ell se li deuen els primers treballs sobre la Cavalcada de Reis o el Betlem de Tirisiti. Pel que fa a la festa, a banda dels càrrecs, cal destacar la seua etapa com a cronista de festes i sobretot responsable de la Revista. Gràcies a aquesta direcció quantitat d’universitaris s’incorporaren a la nòmina de col·laboradors i donaren un gran salt en la qualitat de continguts en comparació als habituals programes de festes.

Entre les seues aficions figurava també la tauromàquia. Era membre i va presidir el Club Taurino. Mantenia viva aquesta presència fins i tot amb una revista. Entre els nombrosos càrrecs que va ostentar figura en dues ocasions el de director de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Per la seua banda Rafael Aracil està considerat “el pare de la Història industrial d’Alcoi”. Nascut en 1941, va formar-se a la Universitat de Valèncià sota el mestratge d’Emili Giralt. Quan aquest va guanyar una càtedra a la Universitat de Barcelona, va recomanar a Rafael que l’acompanyara a la capital catalana, on va exercir la docència al llarg de la seua vida en la mateixa Universitat. Amb el seu cunyat, el també alcoià Màrius Garcia Bonafé, va abordar diversos treballs sobre història que van tindre gran difusió en el I Congrés d'Història del País Valencià, celebrat en 1971. Al costat del murer Manolo Cerdà, Rafael també va ser pioner en la creació d’una disciplina dins de l’Arquologia, com és l’Arqueologia industrial, i fomentà la necessitat d’inventariar i protegir les restes industrials.

Per últim, el P. Josep Massot va ser exemple del religiós erudit. Va ser el cor i ànima del servei de publicacions de l’Abadia de Montserrat. Sense tindre-ho previst segurament l’últim llibre del qual s’ha ocupat ha estat escrit per un alcoià, el professor Vicent Cabanes, La Vita Christi del seràphich doctor sanct Joan Bonaventura, un treball de transcripció i estudi lingüístic de la traducció catalana de 1522 de les Meditationes Vitae Christi. Massot era llicenciat en Filologia romànica, estudis que després amplià a la Filosofia i la Teologia a Alemanya. L’any 1962 ingressà al Monestir de Montserrat i des de 1971 va ser director de les Publicacions de l’Abadia. Alhora també donava classes a la Universitat de Barcelona i era secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Va rebre quantitat de guardons, com el Premi Francesc de Borja Moll, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura Popular, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats i la Medalla d’Or de les Balears. Era doctor honoris causa per les Universitats de les Balears i València