Recursos, diàleg i cooperació, base essencial per innovar en turisme sostenible

Sant Julià de Lòria

Recursos, diàleg i cooperació, bases essencials per innovar en turisme sostenible.

Son les tres principals conclusions a les què han arribat els vuit ponents que han participat a la cinquena edició de les jornades Portaveus d'Un Mon Millor organitzades conjuntament pel comú de Sant Julià de Lòria i Ràdio SER Principat d'Andorra, fent el ple absolut a la sala Sergi Mas.

El cònsol major de Sant Julià, Cerni Cairat, ha estat l'encarregat d'obrir les jornades destacant la necessitat d'espais de debat i d'intercanvi d'experiències per abordar els grans reptes del sector com el canvi climàtic o la implantació de la IA, gràcies a la col·laboració público-privada, tot apostant per un model de creixement sostenible amb projectes innovadors com els què es presentaven enguany en aquest certamen.

La coordinadora de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus, Eva Garcia-Balaguer, primera ponent en prendre-hi part, ha advertit que el model actual de desenvolupament encara està lluny de garantir un futur realment sostenible. Garcia ha destacat que el turisme sostenible ha de passar necessàriament per la preservació del medi ambient, però ha reconegut que "sembla que no estem en el camí". Segons ha explicat, tot i que s’estan fent accions puntuals, "no acabem de fer aquell pas decisiu que ens porti a pensar tots plegats que estem fent les coses bé".

"Estem en una societat que vol rendiments a curt termini i això és bastant contradictori amb el que necessitem", ha advertit , tot indicant que aquesta visió immediatista dificulta l’aplicació de polítiques efectives en matèria climàtica, que requereixen temps i constància. Per això, ha insistit que la transició requereix "molta paciència".

També ha subratllat la importància de la cooperació internacional, especialment en territoris petits com Andorra, i ha fet valdre el treball conjunt amb regions veïnes i organismes globals com l'ONU per visibilitzar el paper de les zones de muntanya.

Al seu torn, l'antropòleg català i catedràtic en turisme ètic i responsable, Jordi Ficapal, ha posat l'accent en la responsabilitat social tant d'empreses com d'institucions i els propis turistes en garantir la conservació dels territoris i el seu entorn. Segons Ficapal, es tant important controlar i regular els fluxos turístics utilitzant eines com la IA, com professionalitzar l'atenció al visitant.

D'aquesta manera es controla el relat per evitar l'aparició de la turismofòbia, la resposta negativa dels ciutadans a una excessiva pressió turística.

Per la seva banda, el fundador de la consultora especialitzada en innovació i formació tecnològica Growtur, Rafael de Jorge, ha defensat el paper clau de la intel·ligència artificial en la gestió de les destinacions turístiques, especialment en contextos complexos com el turisme de muntanya. De Jorge ha explicat que la IA pot ajudar "en tots els aspectes" de la gestió, però ha posat l’accent en la governança. "Una eina ens permet veure el que passa en el nostre dia a dia, escoltar, sobretot de forma activa, el que passa a la nostra destinació", ha afirmat. Segons ell, aquesta capacitat d’anàlisi permet disposar d’un "quadre de comandament" que facilita decisions més informades que ajuden, per exemple, a regular els fluxes turístics en una zona determinada.

Garcia, Ficapal i de Jorge han participat posteriorment en una taula rodona en la què s'ha abordat la importància de la innovació per arribar a un turisme sostenible.

Experiències i casos concrets

La segona part de les jornades s'han centrat en experiència i casos concrets d'innovació en matèria de turisme sostenible.

El primer cas ha estat el de la Reserva de la Biosfera d'Ordino a càrrec del seu coordinador i cap del departament de Medi Ambient del comú, Marc Font. Font ha fet un balanç dels cinc anys de la declaració per part de la Unesco d'aquest espai referent, explicant el perquè per a la parròquia ha estat important, aconseguint situar-lo en el mapa mundial així com cohesionar les diferents activitats com l'agricultura, la ramaderia, la gestió dels boscos i també el turisme.

Segons Font, la Reserva de la Biosfera d'Ordino ha estat posada com a exemple en les publicacions de l'ONU en matèria de protecció de territoris de muntanya i és una de les 50 de tot el món que gaudeix de doble label: Reserva de la Biosfera i Best Tourist Village.

A més, aquesta doble etiqueta ha permès desenvolupar projectes innovadors com el camí saludable Riberamunt o la Casa de la Muntanya.

Per la seva banda, la directora de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan, ha detallat l'estratègia en matèria de turisme sostenible que desenvolupa des de fa una dècada aquesta destinació de la Costa Brava, que ha aconseguit transformar-la com un mitjó, passant de ser turisme massiu de sol i platja a turisme familiar, esportiu, de salut i de congressos i convencions.

Lloret Turisme no solament ha canviat la marca, també ha canviat el paisatge, potenciant i recuperant equipaments culturals, espais naturals com els jardins de Santa Clotilde i el camí de ronda, platges i rutes cicloturistes de manera que és una destinació oberta els 365 dies de l'any.

Al seu torn, l'emprenedor andorrà Albert Gomà Sala, ha explicat la seva experiència amb Vital Pirineus, una empresa dedicada a la recuperació de la llana per transformar-la en un producte premium.

Gomà porta deu anys impulsant aquest negoci familiar des de Sant Julià de Lòria amb el què vol difondre la marca Pirineus, generant economia circular, per una banda, i producte de qualitat per una altra.

Per a l'empresari un producte de luxe és aquell que aconsegueix ser icònic, més enllà de la qualitat.

De la seva banda, el també empresari andorrà Josep Maria Puy, quarta generació d'hotelers del país, ha exposat el seu cas amb Les Pardines 1819, un ecoresort que ha aconseguit unir tradició, confort i medi ambient.

L'establiment ha reconvertit camps i bordes de tabac a la parròquiaq d'Encamp en un establiment sostenible, que fuciona amb energia solar, que reaprofita l'aigua, amb zero plàstic, productes de quilòmetre zero i de collita pròpia.

L'establiment és rentable econòmicament però sobretot per a Puy és rentable emocionalment, sent l'únic ecoresort d'Andorra.

Finalment, Miquel Llanas, el director general de Naturland, qui ha tancat les jornades, ha detallat el projecte de recuperació de la cota 1600, un projecte a sis anys vista que pretén reconvertir l'antic camp de tir i actual abocador de terres en un espai naturalitzat en el què practicar activitats de natura i aventura.

Actualment, la cota 1600 es presenta desolada i sense vegetació i l'objectiu és transformar-la en un espai amb vegetació, un llac artificial i rutes de senderisme familiar per recuperar aquest espai i connectar-lo amb el bosc de la Rabassa.

Les jornades han finalitzat amb una taula rodona, en la què també hi ha participat el ministre de Turisme, Jordi Torres, a qui els professionals li han traslladat algunes inquietuds com la falta de suport institucional en projectes innovadors que surten de la norma, les dificultats per contractar personal o l'excessiva burocràcia que han de suportar.

Les cinquenes jornades Portaveus d'Un Món millor han comptat amb el patrocini de Financera d'Assegurances i la col·laboració del Ministeri de Turisme i Comerç, l'Ambaixada d'Espanya a Andorra i FEDA.