Es destinaran noves inversions estatals a la investigació, consolidació i restauració de jaciments arqueològics

Ciutadella

Un milió d'euros de fons del Ministeri aniran destinats a la feina, ja ençatada, de atendre les necessitats prioritàries de diversos jaciments arqueològics de Menorca. Segons s'explica a l'expedient i Pla de Gestió que s'han publicat recentment a la web de Menorca talaiòtica, els jaciments que estan dins del denominats nou "components" o grups de jaciments arqueològics, tenen una prioritat en quant a les inversions presents i futures perquè son els que millor representen la cultura megalítica de s'illa. En un segon plànol, la resta de jaciments també tindran ajudes que abarquen temes de investigació, de consolidació o de restauració.

De fet, algunes de les actuacions actuals es centren en la sala hipòstila des Galliner de Madona a Es Migjorn Gran, que és una construcció prehistòrica menorquina, corresponent al període talaiòtic i de tècnica ciclòpia. Presenta una planta semicircular i façana recta que es recolza a la roca per una banda. Té la façana orientada cap al nord-oest, en la qual es conserva la porta d'accés original a l'edifici, amb una llinda monolítica, avui en dia clausurada. L'accés a l'interior de l'edifici és actualment a través d'una zona oberta al sud-est, on es documenta un antic esfondrament de l'estructura. La seva situació es delicada (de fet està apuntalada) i es faran actuacions de consolidació per evitar que s'esfonsi.

A l'interior s'observen cinc columnes i nou pilastres de tipus mediterrani. Aquestes columnes estan construïdes amb grans pedres superposades. Presenten una base estreta, però la seva amplada creix a mesura que la columna puja cap al sostre. La part superior és molt ampla per poder-hi recolzar bé les enormes lloses de pedra que formen el sostre, mentre que la base és estreta per tenir el màxim d'espai útil dins l'edifici. El mur exterior és de parament molt regular. Per sobre d'aquesta construcció s'observen les restes d'un altre edifici o potser d'un segon pis de la mateixa estructura. La construcció té una llargada de 16,40 metres i una amplada de 9,25 metres.

D'altre banda hi ha actuacions previstes a Montefí, a l'entrada de Ciutadella. Es un poblat d'època talaiòtica i ès aproximadament del segle X aC, que perdurarà fins a l'època romana (123 aC), sense descartar que es puguin trobar restes més antigues. Va ser amb la construcció de la ronda Sud al 2005 on es van trobar espais destinats a l'emmagatzematge i d'altres espais inèdits de la vida talaiòtica desconeguts abans d'aquest jaciment. Sembla ser que havia de ser un dels poblats més grans ubicats a l'entorn.

No té recinte de taula, encara que atesa la potència d'estratigrafia arqueològica que hi ha als camps que el formen i la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps, no se n'ha de descartar la presència. La finca que es va comprar per part del Consell Insular mitjançant els fons FEDER de la Unió Europea comprèn 43.187 m2 i contenen els monuments més característics d'un poblat talaiòtic.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Actualment conserva tres talaiots ben visibles (T1, T2 i T3, a més d'un altre probable) perquè en temps passats, almenys un va ser destruït quan es va construir la carretera Maó-Ciutadella. Segons les dades publicades des d'antic, hi havia moltes restes d'estructures ocupant l'àmplia superfície existent entre els talaiots, que avui han desaparegut de la vista a causa dels treballs agrícoles que s'han dut a terme els darrers 50 anys.

El conseller Maria ha destacat que, motivat per la guerra a Ucraïna, podria ser que les aspiracions de s'illa a ser reconeguda com a Patrimoni Mundial podria retrassar-se fins l'any vinent dons ICOMOS va suspendre la seva agenda de concessions d'aquests reconeixements i encara no s'ha tornat a expressar sobre quan i com continuaran l'estudi dels expedients presentats, entre ells el de Menorca Talaiòtica.