Mahón

A l'inici d'aquest capítol, un fillet li demana tot una sèrie de qüestions al seu pare: Qui va fer aquestes taules i talaiots? Per què servien? Per què ho van fer amb pedres? Com vivien?

Les respostes les tenim gràcies a la recerca arqueològica i, com proposa el pare, la visita al Museu de Menorca pot ajudar a trobarles.

El paper del Museu

El 4 de novembre de 1889 es va obrir al públic el Museu Municipal de Maó a partir de les donacions fetes per alguns particulars. Estava ubicat a l'edifici del Principal de Guàrdia, davant de l'Ajuntament, i va ser inaugurat sota el nom de Museu d'Arqueologia i Història Natural. Aquest va ser el precedent de l'actual Museu de Menorca.

Al 1953 assumeix la direcció Maria Lluïsa Serra Belabre, arqueòloga, historiadora i arxivera. En aquesta època el Museu va acollir el material arqueològic d'excavacions importants que es feien a Menorca: les navetes de Tudons i Rafal Rubí, el poblat Talatí de Dalt, les basíliques de Fornàs de Torelló i de l'Illa del Rei, entre d'altres.

L'any 1978 es va traslladar a l’actual ubicación, al Convent de Sant Francesc. L´edifici del Museu ocupava 5.900 m2.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Al Museu de Menorca podem trobar fragments de informació que ens ajuden a interpretar com era la vida a la Menorca talaiòtica. Els arqueòlegs desenvolupen una tasca de prospecció d’elements sobre el terreny, al peu dels jaciments o no.

Dues veus per conèixer la tasca arqueològica

Els arqueòlegs Joana Gual i Simón Gornés ens expliquen com es troben aquestes respostes. Fem un recorregut per com es va començar a estudiar les restes i vestigis de les antigues civilitzacions, de la densitat de s'illa com a fet diferencial o d'alguns noms propis que va ser pioners i pioneres de la recerca arqueològica. També coneixem algunes peces excepcionals que han ajudat a entendre millor com era la vida a la Menorca talaiòtica.