L'imperi bizantí a Menorca

Mahón

Martí Carbonell ens condueix per un episodi força interessant de la història de Menorca vinculada a l'Imperi bizantí, també anomenat Imperi Romà d'Orient.

Va existir entre 395 i 1453 i va tenir com a capital l'antiga Constantinoble (l'actual Istanbul, a Turquia), ciutat fundada per l'emperador Constantí I a la primera meitat del segle IV . Bizanci va ser la potència medieval cristiana més longeva, amb el grec com a llengua oficial, i amb una societat que va aconseguir desenvolupar el seu propi sistema polític, pràctiques religioses, art i arquitectura que, encara que molt influenciades per la tradició cultural grecoromana, va ser diferent i no una simple continuació de l'Antiga Roma.

Si bé la grandària d'Imperi presenta nombrosos canvis amb l'esdevenir dels segles, d'acord amb els diferents processos i conjuntures internes i externes que van anar delimitant les polítiques d'expansió i/o de replegament territorial, és correcte afirmar que la seva influència continua avui a dia, especialment a la religió, l'art, l'arquitectura i les lleis de molts estats de l'actualitat.

Als inicis de la seva història, els territoris de l'Imperi incloïen els actuals Egipte, Síria, Jordània, Líban i Palestina, mentre que l'àrea corresponent a Grècia d'avui era menys important en termes pràctics que com a símbol de la idea que els bizantins tenien de si mateixos com a hereus veritables de la cultura grecoromana. L'expansió arribaria també a Menorca. D'altra banda, els territoris corresponents a la península italiana i a Sicília serien defensades, finalment sense èxit, contra les ambicions dels papes i els normands, situació contrària al que passaria amb les terres bizantines als Balcans i Àsia Menor, les quals constituïen una gran font de riquesa tot i que ambdues regions van requerir una defensa regular i vigorosa contra diversos enemics amb el pas dels segles.