Prohens reivindica la insularitat i l'autonomia fiscal: "Som unes illes que no volen pagar les factures dels altres"
La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reivindicat, durant el seu discurs de cloenda a l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Comunitat a la Reina Sofia i dels Premis Ramon Llull, el reconeixement de la insularitat i el "respecte" a l'autonomia fiscal "per baixar impostos", advertint que a les Illes "no volen pagar les factures dels altres"
Premis Ramon Llull
Maó
La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reivindicat, durant el seu discurs de cloenda a l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Comunitat a la Reina Sofia i dels Premis Ramon Llull, el reconeixement de la insularitat i el "respecte" a l'autonomia fiscal "per baixar impostos", advertint que a les Illes "no volen pagar les factures dels altres".
"Som unes illes que no ajupiran mai el cap, que no volen ser més que ningú, però tampoc que se'ns faci a faltar", ha pronunciat aquest dijous la líder de l'Executiu balear.
En aquesta línia, ha demanat que es reconegui la insularitat "i que es compensi en conseqüència", i ha advertit que demanaran el finançament que correspon davant dels "intents de centralisme jacobí que ataquen" l'autonomia balear.
També durant la seva intervenció, la presidenta ha fet referència a la defensa de la Constitució "més que mai" i de l'"equilibri" amb la manera de viure de les Balears i la seva idiosincràsia.
Cal assenyalar que Prohens ha iniciat el seu discurs posant en valor la constitució, fa 41 anys, de les quatre illes com a comunitat autònoma, amb l'aprovació i l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia.
"Una autonomia que permet reconèixer-nos com a poble, com a poble singular, amb un caràcter definit pel fet de ser unes illes, d'estar envoltats pel mar, pel pes de la nostra història, per tenir una cultura genuïna i una llengua pròpia, per ser una terra oberta al món ia la vegada aferrada a les seves arrels, i que ens permet conjugar aquesta realitat dins del projecte comú d'una Espanya plural i diversa”, ha manifestat.
En aquesta línia, ha recordat que aquesta autonomia és deguda "a tota una generació d'homes referents com qui va ser president del Consell General Interinsular i del Parlament, Jeroni Albertí", a qui ha recordat després de la seva mort recent.
També durant el seu discurs Prohens ha fet referència al camp i pagesia balear, a qui han d'ajudar "en la rendibilitat, perquè volen viure de la seva feina"; als joves de les Illes, posant-ne el valor la supressió de l'ITP per a ells; a les famílies, expressant el seu "orgull" per la gratuïtat de l'educació 0-3 anys o ressaltant la futura llei balear de conciliació i coresponsabilitat, oa l'"esperit emprenedor de generació rere generació", que pretenen fomentar "llevant-los burocràcia des de la simplificació administrativa".
La presidenta ha dedicat a més unes paraules al sector turístic, destacant Balears com "referent a tot el món" i el treball del Govern en "la qualitat i la sostenibilitat, des dels incentius i no des de la prohibició"; a les dones "valents i lluitadores"; a l'educació i les escoles, "que mereixen millors infraestructures", i als "avis i pares", tot recordant l'eliminació de l'Impost de Successions.
Prohens ha rememorat també referents d'alguns sectors, com el doctor Enric Benito en l'àmbit de les cures pal·liatives; a la professora de l'Imedea Beatriz Morales a l'àmbit de la ciència i la investigació, oa l'enginyer José Antonio Fayas i la seva aportació "sempre assenyada" en un "repte crucial de les Illes com l'aigua".
De la mateixa manera, s'ha referit a l'organització Mater per la seva dedicació des de fa 60 anys amb les persones amb discapacitat, alhora que ha exalçat la victòria de les Illes Balears Palma Futsal o posat en valor les futbolistes mallorquines Cata Coll i Mariona Caldentey i la seva victòria a nivell mundial.
El discurs de la presidenta del Govern també ha inclòs referències a la cultura, destacant l'obertura de la Llotja a "artistes de tot el món", el museu d'art contemporani Es Baluard, el "talent d'artistes d'aquí i de fora de la Galeria Xavier Fiol", o el "geni i els dissenys de Sebastià Pons".
Així mateix, ha esmentat el reconeixement, l'octubre passat, dels 1.586 jaciments del conjunt de la Menorca Talaiòtica, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
L'acte d'aquest dijous ha comptat amb l'assistència de nombroses autoritats, com ara la presidenta del Congrés, Francina Armengol; el delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez; els diferents consellers de l?Executiu autonòmic; diputats de les diferents formacions, i representants dels consells insulars i de diferents ajuntaments.