Què pot justificar urbanitzar a Menorca un 900% més del permés per la Llei?

Maó

Menorca es troba davant un nou episodi de tensió urbanística, aquesta vegada disfressat sota la forma d’un projecte agrícola. Es tracta de la proposta per construir una gran bodega al camí de Macarella, dins el terme municipal de Ciutadella, que ha posat en alerta col·lectius ecologistes pel seu fort impacte ambiental i per la magnitud que excedeix clarament els límits legals del sòl rústic.

L’edificació projectada es troba ara en fase d’exposició pública, en espera de ser declarada d’Interès General. El GOB ja ha presentat al·legacions, posant de manifest les greus contradiccions que envolten aquesta iniciativa. Amb una proposta que arriba als 14.420 metres cúbics de volum, el projecte supera en un 961% el màxim permès per la normativa vigent, que limita les construccions agràries a 1.500 metres cúbics.

Urbanisme a mida?

La finca on es pretén alçar aquest nou edifici ja va ser objecte de controvèrsia anys enrere, quan es va beneficiar d’una normativa transitòria que va permetre transformar en allotjaments turístics els edificis existents, incloent-hi cases, estables i altres estructures rurals. Posteriorment, s’hi varen afegir dues noves construccions amb ús agrari.

Ara, el mateix projecte defensa que necessita una gran bodega per a l’elaboració de vi, una infraestructura que suposaria un canvi radical en l’escala d’impacte. Aquest és el tercer intent d’autorització, després de dues negatives prèvies per motius ambientals. La diferència actual rau en un precedent autoritzat recentment en una finca propera, també a Ciutadella, fet que podria obrir la porta a una escalada de sol·licituds similars.

Des del GOB es defensa que qualsevol exoneració dels paràmetres urbanístics hauria de tenir un límit raonable, situat com a màxim en el 50% del permès. Multiplicar per quasi deu la normativa vigent, asseguren, és un precedent molt perillós que desvirtua la legislació del sòl rústic i crea un efecte crida per a futurs promotors.

Aigua escassa, impacte elevat

Una de les grans preocupacions que genera el projecte és la seva sostenibilitat hídrica. L’activitat que es planteja requeriria grans volums d’aigua, però el projecte no disposa encara de les concessions necessàries per accedir a l’aqüífer. Mentrestant, es proposa abastir-se mitjançant camions cisterna i dipòsits de pluvials.

Les al·legacions també denuncien el risc que els dipòsits d’aigua previstos acabin transformant-se en piscines, tal com ja ha passat en altres casos amb sancions confirmades. El projecte contempla cinc dipòsits, i s’hi suma el problema de les aigües residuals, que no tenen connexió amb cap depuradora i es preveu gestionar amb camions extractors, una pràctica que sovint deriva en abocaments incontrolats.

L’impacte ambiental no acaba aquí. L’àrea afectada forma part de la Xarxa Natura 2000 i es troba qualificada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), cosa que exigeix mesures especials per a la conservació dels hàbitats. També cal destacar que la finca es troba dins d’una Àrea d’Alt Perill d’Incendi, una condició que sembla no tenir pes real a l’hora de valorar la viabilitat del projecte.

Quan l’ús agrari pot derivar en immobiliari

Una de les qüestions que més inquietud genera és el futur d’aquestes infraestructures si el negoci agrari no arriba a funcionar o es reconverteix. Què passarà amb edificis d’aquestes dimensions si deixen de tenir una activitat agrícola real? Es convertiran en magatzems? En habitatges turístics? La possibilitat d’una revalorització immobiliària és evident, i aquesta expectativa pot estar darrere de moltes d’aquestes iniciatives.

Els ecologistes adverteixen que aquest tipus de projectes poden ser una porta falsa per esquivar les limitacions urbanístiques del sòl rústic. Quan es permet construir amb una llibertat tan desmesurada, l’ús agrari pot acabar sent una excusa, més que una finalitat real.

Menorca ha aconseguit preservar, en gran part, el seu entorn natural gràcies a una normativa estricta i una societat atenta. Però casos com aquest posen a prova els límits de la legislació i la voluntat política per defensar el territori davant interessos que sovint es presenten com a sostenibles, però que amaguen transformacions profundes i irreversibles.

El debat sobre fins a quin punt es poden flexibilitzar les normes per afavorir activitats agràries és legítim. Però davant creixements del 900%, la pregunta que cal fer-se és: on posem el límit?