Els pescadors menorquins no estan d'acord amb les noves normes sobre la gamba vermella

Maó

Els pescadors de Menorca han aixecat la veu davant les noves restriccions imposades sobre la pesca de la gamba vermella. Juntament amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i altres entitats del sector, com la Federació Balear de Confraries de Pescadors i l'Organització de Productors Pesquers OPMallorcaMar, han fet arribar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el seu rebuig a la quota de captura (TAC) establerta per a l’any 2026.

Mitjançant una carta adreçada al director general de Pesca Sostenible, han demanat que es traslladi aquest malestar a la Comissió Europea i que es contempli una gestió diferenciada per al calador de Balears (GSA5), independentment de la resta del Mediterrani.

Segons la Direcció general de Pesca del Govern balear, la combinació de limitació de dies de pesca i límit de captures en quilos resulta contraproduent. Ràdio Menorca ha xerrat amb Xavi Marqués, patró de la Cofraria de pescadors de Ciutadella que ha explicat que l'augment de la mida dels forats a les xarxes fan que hi hagi menys quantitat de peix que quedi atrapat. Això està afectant de manera que se perd entorn a un 40% de les captures.

Recorden els pescadors de les illes que els informes científics del Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC), presentats el desembre de 2024 al Comitè Científic de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM), concloïen que la pesqueria de gamba vermella a les Balears ja era sostenible l’any 2023. Les previsions mostren, fins i tot, una millora notable en els propers anys si es mantenen els nivells actuals d’explotació.

Cada vegada resulta més difícil la pràctica de la pesca

Durant l'any passat i el que duim del present, el sector ha aplicat reduccions importants dels dies de pesca, a més d’introduir noves mesures com l’augment de la mida de la malla i la regulació estricta de la talla mínima. Un altre punt de crítica és el retard amb què es fan públiques les avaluacions europees, sovint amb dos anys de diferència respecte a la realitat actual del sector. Segons Marqués, quasi és preferible que retallin dies de pesca enlloc de les noves condicions de la mida dels forats de les malles perquè ara tenen la sensació de sortir a donar voltes pel mar, sense que a la pràctica puguin pescar quasi res.

A Menorca, la pesca de gamba suposa prop de la meitat del que es du a la llotja. La demanda supera de molt la oferta. I cada vegada més.

Millor que les decisions es prenguin a prop

A més, l’informe del GFCM també confirma que altres espècies presents al calador balear, com la gamba blanca, la cigala, el salmonet de roca, el pop comú i la rajada, també es troben en estat de pesca sostenible. Tot plegat reforça l’aposta per una gestió basada en unitats geogràfiques diferenciades, segons el Govern balear. Marqués afageix, Menorca no es Múrcia. Ni tan sols es igual que Mallorca però sempre serà millor tenir el més a prop possible la gestió pesquera perquè les decisions que serveixen per un costat de la Mediterrània no té perquè ser vàlid per les aigües de les nostres costes a Menorca.

Per això, es demana a la Secretaria General de Pesca de l’Estat que, com a mínim, es gestioni el calador de Balears amb un pla regionalitzat. Recorden que ja hi ha precedents, com la normativa que regula l’accés d’embarcacions alacantines als caladors de les Pitiüses. Per tant, aquesta proposta no és ni nova ni excepcional, sinó coherent amb l’evolució legislativa.

Govern i pescadors tenen previst elaborar un pla de cogestió per a la pesca d’arrossegament. Aquest document pretén demostrar que l’activitat és econòmicament viable i ambientalment sostenible. Convidaran la Secretaria General de Pesca a participar en l’elaboració del pla, que es presentarà de manera oficial una vegada estigui enllestit.

A Ràdio Menorca, Xavi Marqués ha compartit la seva preocupació. Entén la protecció del medi natural però s'està posant per davant del futur del gremi de la pesca local que, si segueix així, morirà prest.