La Cova des Pas a Píndoles de història amb Amador Marí

Maó

A l'episodi anterior parlem de La cova del Càrritx, una cova natural situada al barranc d'Algendar. La cova i el contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies al fet que, poc temps després del seu abandonament, l'entrada va quedar tapada per una gran roca que es va desprendre de la part alta del penyal.

No va ser descoberta fins al 1995 i es va trobar una sala d´uns 32 m² plena d´ossos humans i altres materials arqueològics. La cova té uns 230 metres de recorregut longitudinal i es distribueix a 7 sales comunicades entre si a través de corredors i galeries.

Ara, Amador Marí ens parla de la Cova del Pas. Es tracta d'una cova descoberta al 2005 a Ferreries (Menorca) sense signes d'haver estat pertorbada per elements externs, en la qual es pogué endegar una excavació molt detallada i completa gràcies a suport públic-privat i a l'avís conscienciat dels espeleòlegs que van realitzar el descobriment de la cova. Amb una metodologia rigorosa (que incloïa la llavors innovadora fotografia digital georeferenciada), hi va treballar durant un període de set mesos un equip de nou persones: una paleoantropòloga, una restauradora (que treballava in situ) i sis arqueòlegs.

Ampliar

Cerrar

S'hi van descobrir fins a 70 individus enterrats, la majoria sencers, sempre en posició fetal. El primer individu excavat, que es trobava a l'entrada, encara conservava la cabellera i un passador de fusta amb ornaments d'estany. També es van trobar moltes restes de cordes trenades, fent llaços, algunes molt gruixudes, que sempre es trobaven sota les restes humanes. Això conjuntament amb les restes de pell de bòvid trobades dona una idea força clara de com van ser enterrats. Un individu gras es va poder identificar com a tal, ja que els seus ossos no estaven acabats de plegar del tot.

Per altra banda, dues lliteres de fusta desenterrades van ser utilitzades amb tota seguretat per dur els mort allà, tot i que es desconeix per quina banda (o com) els van dur, ja que l'entrada de la cova es troba en un penya-segat amb un desnivell considerable. Actualment és de difícil accés, en el passat podria haver sigut diferent, o no: també podrien haver despenjat les lliteres des de la part superior, potser amb certa facilitat i tot. En tot cas, això són conjectures difícils de comprovar.

Alguns dels elements que destaquen de dins la cova són: carbons, trobats sobre el terra de la cova, de fusta de llentiscle (S'ha interpretat com un signe de purificació del terreny de la cova, en algun ritual); Excrements fossilitzats, que van permetre estudiar paràsits; Pol·len d'olivera, vinya, de cereals, i moltes altres plantes silvestres (romaní...); branques de llorer i romaní relacionades amb els cossos (per la posició).

També es va documentar la momificació natural d'algunes restes musculars. De caràcter excepcional és un tumor, una punta de javelina, un braçalet i una fíbula. Els aixovars són, doncs, inexistents i no hi ha res de ceràmica. L'entorn anaeròbic, en conjunció amb un alt grau d'humitat, va derivar en l'aparició d'adipocera (una substància cerosa derivada de descomposició teixits, la qual inhibeix la putrefacció). Alguns cabells van sortir amb restes d'olis, resines i argila, però ara per ara es desconeix si l'aplicació va ser post-mortem o abans.

De tot plegat, destaca un petit tub de cuir amb base i claus de fusta d'uns 8 centímetres, amb cabell humà a l'interior, que va permetre datar el jaciment cap al bronze final pre-talaiòtic, ja que s'han trobat amb anterioritat recipients d'aquesta mena d'aquest període.