Els negrers. Píndoles d'història de Menorca

Maó

L’historiador Amador Marí ofereix una nova mirada sobre un capítol poc conegut i incòmode de la història menorquina: la seva participació, directa o indirecta, en el comerç d’esclaus durant els segles XVII i XVIII. En la seva recerca, Marí parteix del context d’una illa que, tot i la seva dimensió reduïda, va tenir un paper rellevant en la xarxa de rutes comercials que connectaven Europa, Àfrica i Amèrica, especialment durant el període de dominació britànica.

L’estudi descriu com alguns mariners i comerciants menorquins, formats en l’art de la navegació i la corsa, aprofitaren el seu coneixement del mar per participar en un negoci que, amb el temps, s’ha revelat com una de les majors tragèdies humanes de la història. Les rutes marítimes, que sovint sortien de ports europeus com Bristol, Londres o Lisboa, tenien també escales al Mediterrani, i en aquest circuit Menorca hi va tenir un paper secundari però significatiu. Alguns menorquins actuaren com a intermediaris, inversors o tripulants en vaixells que transportaven persones esclavitzades entre la costa africana i el continent americà.

Marí explica aquest passat amb rigor i respecte, fugint del sensacionalisme i situant els fets dins el context econòmic i polític de l’època. Les fonts documentals que ha consultat —arxius marítims, registres mercantils i correspondència privada— permeten reconstruir els noms, circumstàncies i punts geogràfics més destacats d’aquella activitat. Alhora, recorda que no tots els menorquins hi participaren de manera activa: molts desconeixien o rebutjaven aquestes pràctiques, i altres, al llarg de la història, n’havien estat víctimes.

De fet, l’autor estableix un paral·lel entre aquests segles moderns i episodis anteriors, com l’assalt turc de Ciutadella de 1558, on centenars d’habitants foren capturats i venuts com a esclaus a Constantinoble. Aquest episodi, conegut com “l’Acte de Constantinoble”, continua viu a la memòria col·lectiva menorquina com a símbol de dolor i resistència. Encara més enrere, en temps antics, les fonts clàssiques ja descriuen com els foners balears, famosos per la seva precisió en el combat, eren capturats i convertits en mercenaris o esclaus pels exèrcits cartaginesos i romans.

Amb aquesta mirada històrica, Marí proposa una reflexió sobre la memòria i la responsabilitat col·lectiva, recordant que la història de Menorca, com la de tants altres pobles, conté llums i ombres. Reconèixer aquell passat, diu l’historiador, no és un exercici de culpa, sinó d’honestedat: entendre que fins i tot en una illa petita i aparentment allunyada dels grans centres de poder, les dinàmiques del món —com el colonialisme o l’esclavitud— també hi deixaren la seva empremta.

Ampliar

Cerrar