Els jutjats de pau no es consideren prescindibles
Ajuntaments i jutges de pau de Lleida confien en poder aturar la nova llei d'eficiència organitzativa del servei públic de justícia, almenys en l'apartat que preveu la supressió dels jutjats de pau
El jutge de pau de Torrefarrera (a la dreta, acompanyant el tinent d'alcalde, Ramon Casanovas) fa dos mesos que exerceix. Per telèfon coneixem l'experiència d'un jutge de pau més veterà, Josep Maria de las Heras, de Mollerussa. Foto: Ràdio Lleida.
Lleida
Entrevista avui a l'Aquí Lleida de Ràdio Lleida al jutge de pau de Torrefarrera, Antoni Cervera, al jutge de pau de Mollerussa, Josep Maria de las Heras i al tinent d'alcalde de Torrefarrera, Ramon Casanovas. Escolta-la en aquest podcast.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
"Si els jutges de pau quedem eliminats, la justícia encara es col·lapsarà més"
La nova Llei Orgànica d'Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia. Modernitzar els processos judicials, fins i tot els menors, utilitzant les eines telemàtiques i digitals que ara són a l'abast, amb l'objectiu de reduir els tràmits, restar burocràcia i terminis i fer la justícia més àgil. Però, a banda de les millores en la gestió de les causes judicials, què implica aquest objectiu? Acabar amb una institució que a l'Estat espanyol porta ja 200 anys d'història: els jutjats de pau. La Generalitat ja ha dit que plantaran cara. A Lleida suposaria enviar a casa 224 jutges i jutgesses de pau.
Més de 48 mil causes judicials menors a l'any és el que fan els jutges de pau de les comarques de Lleida i el Pirineu. Unes causes judicials que, amb la nova llei que preveu aprovar el Govern de l'Estat, enlloc de jutjats de pau les faran unes oficines judicials equipades amb sistemes informàtics moderns que farien els processos més ràpids. Però, què es perdria si desapareix la figura del jutge o jutgessa de pau? Segons la Generalitat, un servei social de primer ordre ja que aquestes persones, nomenades pels ajuntaments dels municipis d'on tenen jurisdicció, tenen un tracte proper amb les persones que necessiten una mediació. A més, ajuden a molts ciutadans en els seus tràmits civils. Treballen en benefici de la justícia de proximitat i eviten que es demorin conflictes veïnals.
