Economistes i enginyers agrícoles alerten que perilla l’autosuficiència alimentària per la instal·lació d’energia fotovoltaica

Barcelona

Ho explicàvem fa 15 dies. El boom de la pel·lícula ‘Alcarràs’ als cinemes ha posat sobre la taula un dels temes més polèmics de la transició energètica: la instal·lació de parcs fotovoltaics i eòlics en terres agrícoles.

La guerra a Ucraïna ha posat de manifest que Catalunya no és autosuficient en matèria energètica, però tampoc ho és en matèria alimentària i, a partir d'aquí, ens preguntàvem si l'objectiu de la sobirania energètica pot posar en perill la sobirania alimentària o si pot ser que, per augmentar la producció de renovables, caigui la producció de préssecs, cols o cereals.

Avui tenim la resposta dels economistes, dels enginyers agrònoms i dels enginyers tècnics agrícoles i forestals. Reclamen no perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d'energia solar. Afirmen que posa en perill el proveïment d'aliments.

A més, en un manifest conjunt, lamenten la "manca de previsió, planificació i capacitat" de la Generalitat per fer front a la transició energètica.

El govern de la Generalitat preveu ocupar el 2,5% del territori de Catalunya amb aerogeneradors i plaques solars per aconseguir els objectius climàtics l’any 2050. Això són 802 quilòmetres quadrats (80.000 hectàrees).

Segons els càlculs del Govern, per a l'any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d'energies renovables (5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica), xifra que haurà de créixer fins a gairebé 62.000 MW el 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Aquestes xifres han de permetre, per una banda, fer front al tancament previst de les centrals nuclears, i, per altra, fer que l'energia eòlica suposi el 50% de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica, el 43% l'any 2050.

La consellera Jordà ha reconegut que les més de 500.000 instal·lacions fotovoltaiques previstes per al 2050 "no seran suficients" per compensar el tancament de nuclears i afrontar l'electrificació, per la qual cosa cal assumir un "repte gegantí" tant en inversions com, en canvi, d'hàbits dels ciutadans.

Francesc Reguant creu que la manca de previsió dels governs de la Generalitat els darrers 20 anys ha posat en risc l’autosuficiència alimentària de Catalunya. Per la Montse Bas fa falta una visió més estratègica a tot Catalunya, cal un pla estratègic a Catalunya per veure on podem produir agricultura i energia.