Les 51 víctimes de tràfic de persones a Catalunya en els últims 6 anys són només “la punta de l’iceberg”
Els Mossos alerten que la majoria dels casos no s’arriben a investigar perquè les víctimes no denuncien
REPORTATGE. El tràfic de persones.
Set persones de Bangladesh obligades a treballar més de dotze hores cada dia de la setmana. Diversos immigrants de la Xina portats a Espanya només per treballar en els negocis d’una mateixa cadena, sense sou ni descans. Algú ―no se’l va arribar a poder identificar com a víctima― perseguit per intentar vendre els seus òrgans. I sobretot dones, nigerianes, ucraïneses, o d’allà on ara hi hagi conflicte, obligades a prostituir-se un cop arriben al que havia de ser un lloc segur. Tots són casos reals que els Mossos han identificat en els últims sis anys a Catalunya. En són com a mínim 51, però podrien ser moltes més.
La xifra és incerta. Les autoritats es troben amb moltes dificultats per actuar, sobretot perquè sovint les víctimes no denuncien o no són conscients que estan sent explotades. Es tracta majoritàriament de persones vulnerables que emigren a espanya, no coneixen l’idioma i a l'arribar les màfies se n'aprofiten. Es tracta del segon delicte més lucratiu del món, però en canvi els mossos tenen constància de molts pocs casos, només detecten, diu el cap de la Unitat Central de Tràfic de Persones, Lluís Moreno, la punta de l'iceberg.
Per fer-hi front han augmentat ara els efectius, seran ara 11 persones més, un total de 19 professionals. Entre aquests hi ha investigadors, però també personal d’assistència a les víctimes, que segons el sergent Moreno estan sotmeses a molta pressió i han de ser “valentes”. Sovint els seus captors les han convençut que la policia les tornarà als seus països d’origen i per això no col·laboren. La realitat és que els afectats poden declarar amb ajuda de la policia la seva condició de víctimes de tràfic de persones i obtenir així permís de residència i treball a espanya.