"Quan una filla et diu que estima algú del seu mateix sexe a l'Amèrica Llatina es garantia que la seva vida està en risc"

Pamela Canabes Herrera és una treballadora social xilena que ha vingut a Barcelona, entre altres raons, per visitar el 'Llapis de memòria' d'avui. Se centra en el treball presencial amb els pobles indígenes de Xile, en total n'hi ha 10 de reconeguts i 2 milions de persones que viuen en aquestes comunitats. Canabes tracta temàtiques relacionades amb la salut i la integració d'aquests pobles. A més, està totalment compromesa amb les lluites socials feministes i LGTBI.

A Xile hi viuen 18 milions de persones, de les quals 15 milions habiten en ciutats. "La immigració a les urbanitzacions ja fa temps que existeix, tot i que Xile ve d'un territori rural", analitza. La vida als pobles indígenes és molt diferent de la de les grans ciutats, un exemple és el tractament de la salut. Segons Canabes, aquesta "es veu molt diferent dels pobles indígenes que a l'occident. La qüestió indígena és molt complexa i integral. Xile seria un país millor si apliquéssim la cosmovisió de la població indígena".

La treballadora social també ha reivindicat la importància de les lluites socials: "És difícil ser feminista a Xile. Vaig néixer en una època molt masclista, amb el temps m'he anat convertint al feminisme". La seva filla, la Javiera, l'ha acompanyat en aquest procés des que li va dir que li agradaven les dones. "Quan una filla et diu que estima algú del seu mateix sexe a l'Amèrica Llatina es garantia que la seva vida està en risc", explica.