L'incendi de Corbera d'Ebre deixa al descobert desenes de cadàvers de la Guerra Civil
La Generalitat confirma que s'han localitzat 54 nous punts amb possibles restes humanes
Cotes 426, 477,480 i 496 (Punta del Cucuc) / Josep Monte
Quan hi ha un incendi el terreny retrocedeix en el temps: es crema la vegetació i deixa al descobert la capa inferior deixant a la vista el que hi havia al passat. Per això, l'historiador Josep Monte, de la Universitat Rovira i Virgili, quan va saber que hi havia un incendi a Corbera de l'Ebre, no va dubtar a apropar-se a la zona de Cucuts i a la de Vilaverds per comprovar si hi havia aflorat alguna deixalla de la Batalla de l'Ebre. Quan va arribar, la sorpresa va ser majúscula al trobar més d'una quarantena de restes humanes.
El Departament de Justícia ha confirmat a SER CATALUNYA la troballa de 54 localitzacions amb restes de la batalla, que poden ser materials o humanes repartides en diferents partides a Clareta del Voltor i Mas de la Pila. Segons l'historiador, que s'ha dedicat a fotografiar-los i documentar les troballes per informar-ne al Memorial Democràtic, podrien ser-ne moltes més. "El que s'hauria de fer, d'ara endavant, és un protocol que serveixi quan s'incendien boscos, que van ser escenaris bèl·lics; ja que sempre sortiran restes humanes. Aquestes restes, les he localitzat jo sol, amb un camp visual de dos ulls. Si s'hagues fet una batuda, n'haurien sortit més", assevera Monte en declaracions a SER CATALUNYA.
L'última resistència brigadista
Monte assegura que les restes són de la cinquena contraofensiva franquista, una batalla que es va produir entre el 18 i el 23 de setembre de 1938. Gran part de les troballes corresponen al bàndol republicà, que és qui més víctimes va tenir i, per tant, pitjor va poder soterrar els seus morts. "Els enterraments es feien per una qüestió humana però hem de pensar que molts cops queien en mans de l'enemic", relata Monte. L'autor de la troballa creu que algunes de les restes pertanyen a combatents que no van poder rebre sepultura, altres sí que en van rebre però "va ser de forma precipitada, improvisada, i aleshores van quedar mal sepultats".
Malgrat les desenes de restes trobades, ni el departament ni aquest investigador poden quantificar el número de víctimes. "Transcorreguts 80 anys, quan aquests esquelets estan a la superfície es disgreguen perquè estan a l'abast dels animals i de l'erosió", explica Monte, que creu, però, que moltes de les restes poden pertànyer a la Brigada Internacional, ja que la quantitat de víctimes que va haver-hi va provocar la seva desmobilització. "Són importants perquè va ser la última línia de resistència de les brigades internacionals abans que fossin desmobilitzades", explicar l'historiador.
