La germana del Xavi, el nen mort el 17A: "Tots intentàvem tapar el dolor. La meva psicòloga em va canviar la vida"
L'últim capítol del pòdcast 'El silenci de la Rambla' recorda el Xavi el dia que es compleixen 5 anys dels atemptats a Barcelona i Cambrils
La Mireia Martínez a l'homenatge a les víctimes dels atemptats.
La Mireia Martínez és la protagonista de l'últim capítol del pòdcast 'El silenci de la Rambla'. Té 26 anys, és psicòloga i és la germana del Xavi, el nen de 3 anys que va perdre la vida a la Rambla als atemptats del 17 d'agost de 2017. Des de la seva mort, la Mireia i la seva família han viscut un infern: por, patiment i falta d'ajuda institucional i psicològica. "Ella no és considerada oficialment una víctima del terrorisme i no va poder anar a una psicòloga fins al 2018, un any després dels atemptats. Amb el seu pare van moure cel i terra fins que li van reconèixer el dret a 3.600 euros d'ajuda en salut mental", explica el periodista Nil Marbà.
"Com es torna a somriure després d'això?"
La Mireia estava de vacances quan es van produir els atemptats a Barcelona. Des d'Andalusia, va trucar al seu pare per saber si tots estaven bé. La família vivia al Vallès, només el pare treballava a la capital catalana. "Hi ha alguna cosa a dins meu que es trenca": aquesta va ser la primera sensació de la Mireia quan es va assabentar que el seu germà petit era mort. De seguida va tornar a Catalunya per trobar-se amb la seva família, va ser "el pitjor viatge" de la seva vida. Es preguntava: "Com es torna a somriure després d'això? Com tornes a viure?"
La vida de la Mireia i la seva família és una història de superació. La família estava completament sola i la Mireia només podia estar pels seus. Es va aïllar dels amics i va estar a punt de deixar els estudis, però finalment la van encoratjar per continuar-los. "Ajudaràs a molta gent amb aquesta experiència", li deien a la Mireia. Finalment, va crear un "protocol de dol infantil per donar eines als pares, a l'administració i a totes les persones” que pateixen una situació així. Aquest procés va ser gràcies, en gran part, a l'ajuda psicològica: "La meva psicòloga em va canviar la vida. Tots estàvem fatal i intentàvem tapar el dolor”. Amb ella ho podia parlar. Ara, la família està aprenent a funcionar.
