Un viatge medicalitzat inèdit de 400 quilòmetres salva la vida de la Saray, una nena navarresa d'11 anys

Barcelona

Tot va començar el dia 7 de maig. La Saray, una nena de Tudela d'11 anys, tenia una mica d'amigdalitis. En poques hores tot es va complicar, i els metges de l'Hospital Reina Sofia de Tudela li van diagnosticar una Grip A especialment agressiva. No millorava ni tan sols connectada a un respirador, així que calia connectar-la a una màquina per a fer-li l'ECMO. És un procés en el qual s'oxigena la sang i es filtra el diòxid de carboni fora del cos, i després del procés es retorna la sang una altra vegada al cos. A Tudela no hi havia aquest dispositiu, i tampoc a Pamplona. La resposta estava a Barcelona, i va començar un viatge molt arriscat i ple de complexitats que, afortunadament, va acabar en final feliç.

En tres hores es va preparar la logística de la Vall d'Hebron, i van fer tres més per a fer el trajecte entre Barcelona i Tudela. Allí els metges van recollir a la Saray i de seguida la van connectar per a fer l'ECMO a l'ambulància medicalitzada del SEM, el sistema d'emergències català.

"Hi havia molta dificultat. Connectar la màquina, posar els tubs per a oxigenar la sang i tot enmig d'un trajecte per terra. És d'una gran dificultat tècnica, per això només es fa en tres hospitals de tota Espanya". Qui parla és Jaume Izquierdo, doctor que ha estat damunt del cas de Saray des d'aquell 7 de maig. Dins de l'ambulància hi havia pediatres, cirurgians especialitzats i infermers. Afortunadament, tot va sortir bé. En les tres hores de viatge Tudela - Barcelona no va haver-hi complicacions, la Saray es va salvar la vida i la van ingressar a l'UCI pediàtrica de la Vall d'Hebron.

La família, separada i contenint la respiració

"Si no fos perquè la van portar aquí, estaria morta". Parla el Jesús Manuel, el pare de la Saray, en el vestíbul de la Vall d'Hebron. La nena d'11 anys té un bessó que ha estat a Navarra tots aquests mesos, amb la germana del seu pare, mentre la resta de la família es quedava a Barcelona. El Jesús Manuel ha pogut treballar, és transportista, li han adjudicat trasllats prop de la capital catalana.

Malgrat tot, explica que ha tret una conclusió clara de tot el succeït: "Jo abans treballava molt els caps de setmana. Quan la Saray va emmalaltir, jo hauria d'haver estat a Portugal. Al final es va cancel·lar aquesta feina. Però imagina't que arribo a ser allà aquell dia. Si alguna conclusió he tret és que això de treballar els caps de setmana... Què vols que et digui, és clar que els meus fills són molt més importants que el treball", acaba.

La Saray es troba bé. No necessita suport d'oxigen, pot caminar, té ganes de tornar a la seva casa. Veure als seus amics del col·legi. Reunir-se amb el seu germà. Avui li han donat l'alta i tot s'acaba. O en el seu cas, tot torna a començar.