Comença el curs sense mascaretes ni protestes

Més de set-cents mil alumnes d'infantil i primària comencen aquest dilluns el curs i altres sis-cents mil ho faran a secundària, Formació Professional i Batxillerat a partir de dimecres. Globalment, sumant també els alumnes de les escoles de música, ensenyaments artístics o Escoles Oficials d’Idiomes, el govern preveu que seran 1.588.733 alumnes, gairebé cinc-mil menys que el curs passat però amb un augment, que encara pot ser més gran quan es tanqui la matricula, del set per cent d’alumnes a la Formació Professional.

Aquests són alguns dels canvis més significatius del curs 2022/23:

Catalunya és la primera comunitat a començar, però a mig gas

El curs comença una setmana abans del que era habitual però a les escoles públiques, infantil i primària faran horari intensiu tot el mes de setembre. Classes de 9 a 13h i després de dinar de dos quarts de quatre a dos quarts de cinc una hora extra d’activitats lúdiques per facilitar la conciliació. El departament ha signat 1683 contractes per proveir monitors que han de fer activitats amb els infants mentre els seus professors avancen en la planificació del curs que no van poder fer en el dos dies primers dos dies laborables de setembre. A l'escola concertada hi haurà classe al matí i a la tarda, perquè la concertada manté la sisena hora i en molts casos fa que els docents titulars, fent torns, atenguin als alumnes fins l’hora de sortida habitual. Des de la Federació d'associacions de famílies de l'escola pública, AFFAC la seva presidenta Belén Tascón es mostra contrària a aquesta diferència que, diu, perjudica els alumnes de l'escola pública

Hi haurà més professors que mai però a partir del pròxim gener.

El curs comença amb 76.500 professors contractats a l'escola pública i prop de 30 mil a la concertada. A la pública, al gener arribaran reforços que han de servir perquè els que ja hi són facin menys hores de classe. Però això obligarà als centres a refer els horaris de tothom, no agrada als equips directius, que hauran fer la quadratura del cercle i tampoc convenç les famílies que defensen que els alumnes necessiten més que mai estabilitat després de dos anys marcats per la pandèmia

Les famílies amb fills a infantil 2 no paguen res a les bressols municipals

Es una de les novetats de les que el govern català fa bandera -de fet el president Aragonès i el conseller d'educació , Josep González-Cambray inauguren formalment el curs escolar visitant una escola bressol a Sant Feliu de Llobregat. La Generalitat pagarà 1600 euros més per curs i nen a infantil 2 per tal que les famílies no hagin de pagar res per l’escolarització i subvencionarà amb 800 euros a les llars privades perquè també la factura en aquestes edats sigui menor per als progenitors. Hores d'ara no hi ha xifres de l'increment global d'alumnes que aquesta gratuïtat ha comportat. Els ajuntaments ja han avisat que estaran vigilants perquè el departament pagui puntualment la seva part, per evitar que com ja va passar en el passat, el sosteniment de les bressol recaigui íntegrament als ajuntaments. A Barcelona, les escoles bressol municipals no comencen el curs fins el dia 12 de setembre

Baixa el nombre d'alumnes per aula a infantil 3

El 86 per cent de les aules als centres públics tenen menys de 20 alumnes per aula. Això també passa al 30 per cent de les aules de la concertada que no estaven obligades a fer aquesta reducció del grups. El departament no ha facilitat detalls de com queden els grups classe a primer d'ESO on el màxim legal són 30 alumnes per aula, ni tampoc als grups de batxillerat o FP, etapa on el departament calcula que tindrà deu mil alumnes més que el curs passat

Educació ha intervingut en la preinscripció per repartir de manera més equibrada l'alumnat vulnerable

S'han detectat gairebé vint-i-un mil alumnes a infantil 3 i a primer d'ESO en aquesta situació i el govern s'ha compromès a pagar un extra als centres on s'han matriculat per tal que puguin fer excursions o activitats complementàries. Els centres públics rebran 384 euros per cada alumne d'aquest tipus, els concertats 988 euros. Però ni uns ni altres saben com ni quan els arribaran aquests diners. Meritxell Ruiz, secretaria general de la Fundació Escola Cristiana recorda que aquests alumnes estaran a escola, amb tot el que necessitin des del primer dia, però que aquest esforç econòmic no pot recaure en els centres

Vint mil alumnes encara no tenen plaça a FP

Són onze mil que van demanar plaça per fer un grau mitjà i prop de vuit mil cinc-cents que volen fer un grau superior. Tots ells i també els que s'hagin decidit durant l'estiu han d'esperar fins el dia 13 per veure quines places han quedat i si coincideixen amb els seus interessos. La patronal de l'escola concertada diu que ells tenen places i possibilitat d'obrir nous torns i demana al departament que accepti concertar grups.

Nou currículum i nova selectivitat a l'horitzó

A primària i secundària el canvi curricular es pot aplicar progressivament però que en el cas de batxillerat ja ha comportat la desaparició d’algunes assignatures i la creació de noves optatives. I les instruccions sobre com fer aquestes noves matèries són esborranys provisionals i tampoc s'ha fet formació als docents, com reconeixia la secretaria de transformació educativa Núria Mora.

De la selectivitat, el Ministeri ha presentat la seva proposta, que passaria per fer entre 4 i sis exàmens i una prova de maduresa, però encara s'ha d'acabar de negociar i aprovar aquest primer trimestre. Aquesta nova selectivitat s’aplicarà progressivament a partir de juny de 2024.