La magistrada Verdejo: "Els jutges no són masclistes. El que estan fent els polítics és un insult"

L'aplicació de la llei de garantia integral de llibertat sexual, coneguda com a llei de 'només sí és sí', està generant polèmica. Recentment s'han conegut tres sentències que confirmen la reducció de fins a quatre anys en penes per abusos sexuals. En desaparèixer el delicte d'abús sexual i reconèixer un únic delicte d'agressió sexual que empara tots els casos anteriors, les forquilles penals varien a l'hora de castigar totes les conductes. Un dels exemples és a l’Audiència de Madrid, on s'ha rebaixat de 8 a 6 anys de presó la condemna a un home de 36 anys que va abusar sexualment d’una nena de 13 anys, filla de la seva parella sentimental i amb la qual convivia.

La reacció del govern central ha estat la d'obrir la porta a reformar la llei. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha apuntat que "després d'alguna sentència, que pel que sembla s'han dictat a l'empara de la llei, crec que es requereix estudiar aquesta qüestió, estudiar la sentència amb deteniment i estudiar al text legal perquè evidentment no era l'objectiu de la llei que es poguessin rebaixar les penes amb motiu d'abús a menors, tot el contrari".

Des d'Igualtat defensen la llei perquè la consideren "magnífica" i ataquen el sistema judicial, a qui acusen de "masclista" per aprovar les rebaixes. "Si jo cregués que hi ha un error, seria la primera a reconèixer-ho", ha assegurat Irene Montero al programa 'Hora 25' de la Cadena SER. A l'Aquí Catalunya, Jaume Asens també va defensar aquesta posició: "Tenim un problema quan els jutges fan una interpretació de la llei sense escoltar el legislador".

"Els jutges no són masclistes", ha respost Paquita Verdejo, magistrada del jutjat número 2 de Violència de Gènera de Barcelona, "em fan mal les declaracions de la ministra perquè evidencien un desconeixement absolut de l'activitat judicial i de la llei". "El que estan fent els polítics amb els jutges és un insult". Verdejo assegura que l'estratègia que estan utilitzant els que critiquen el poder judicial és la de desplaçar-los a ells la responsabilitat quan "tota la resta ha fallat". "Les reduccions de les penes les demanen els penats i nosaltres tenim l'obligació de revisar-les, si no estaríem prevaricant", continua, "si la norma ha optat per una revisió de les condemnes, nosaltres ho haurem de fer". Per acabar, a la magistrada li agradaria "que es deixés de posar el focus en la reforma penal de la llei, s'hauria de posar en l'educació i prevenció".

La llei 'només sí és sí'

El text estableix que l'agressió sexual serà "qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment". Es considerarà violació, amb penes de presó més elevades, quan l'agressió "consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La norma preveu agreujants per incrementar les penes d'agressió o violació quan els fets es facin de forma grupal, hi hagi violència "d'extrema gravetat", la víctima tingui una "situació d'especial vulnerabilitat", l'agressor sigui parella o familiar o hagi "anul·lat la voluntat de la víctima subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància", entre altres.

La llei també inclou la consideració de l'assetjament al carrer com a delicte així com violències sexuals en l'àmbit digital. En aquest àmbit, es penalitzarà amb tres mesos a un any de presó o multa de sis a dotze mesos l'ús de la imatge d'una persona per realitzar anuncis o obrir perfils falsos a les xarxes, pàgines de contacte ocasionant assetjament.

Això és el que canvia amb la llei 'només sí és sí'