Gonzalo Pérez Pastor: "El que no tingui mentalitat de 'rojo y maricón' que no estigui al nostre sector"
El productor de 'Cruz de navajas, el último Mecano' ha visitat el 'Llapis de memòria'

Llapis de memòria. Gonzalo Pérez Pastor (21/11/2022)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Avui hem connectat el Llapis de Memòria del Gonzalo Pérez Pastor, un mite vivent del món de l’espectacle, que demà mateix estrena Cruz de Navajas, el último musical a la Cúpula de Les Arenes de Barcelona; un musical de gran format, dirigit i produït pel propi Gonzalo, que combina la tecnologia més novedosa, amb la part més pura i artesana del teatre de tota la vida.
Com no podia ser d’una altra manera, la primera cançó que hem escoltat és Cruz de Navajas de Mecano: "una canción que aún está por descifrar, hay rumores de que la letra era de Joaquín Sabina". Pérez Pastor ha reconegut que Mecano "al principio, no me gustaban nada, me parecían muy ñoños... luego decidí profundizar en sus canciones y descubrí que su materia prima era realmente buena".
Tot seguit, ha arribat l’hora d’escoltar tres clàssics de la talla d’Starway to Heaven de Led Zeppelin "me vuelve loco, cuando la escuché por primera vez decidí dejar de tocar la guitarra clásica y pasarme a la guitarra eléctrica", Funeral for a Friend d’Elton John "esta canción demuestra que Elton John podría haber hecho lo que le hubiera dado la gana en el mundo de la música", i Judas Death del llegendari musical Jesucristo Superstar. "Aquí empezó todo. A mi no me gustaban los musicales hasta que vi este y descubrí la mezcla perfecta entre un musical y un concierto de rock... Yo quería hacer esto".
Amb la cançó Clara de Joan Baptista Humet –el Sabina català, segons Pérez Pastor- hem recordat la part més cruenta dels anys vuitanta "esto, para mi, es un himno, y una de las historias más tristes que se han escrito nunca: una chica yonki que se muere". Més tard, i una vegada més, ens hem tret el barret amb Romance de Curro el Palmo de Joan Manel Serrat "esta canción es la biblia entera y Serrat es Dios... a parte de la grandísima historia que cuenta, los arreglos –de Francesc Miralles- son modernos a más no poder".
Dreamer de Supertramp, "una canción que no es pop ni es rock: es una maravilla", ha sigut la cirereta del pastís amb la que hem acomiadat el Llapis de memòria del Gonzalo Pérez Pastor. Un llapis de memòria farcit de reflexions sobre el mòn de l’espectacle, d’anècdotes -com per exemple, quan va visitar a Jose Luis Moreno a la seva mansió revestida de marbre, o quan va formar part de l’equip de producció dels últims concerts de Mecano, o quan va ser representant del Mago Pop en el seus inicis- i de moments hilarants.





