Karmele Marchante: "Quan sortia de Telecinco sempre arribava a casa plorant"

Barcelona

Avui hem connectat les cançons de la periodista i escriptora Karmele Marchante, que, de pas, ens ha presentat el seu llibre autobiogràfic No Me Callo.

Hem començat escoltant Toda Una Vida de Chavela Vargas; la cantant mexicana ha sigut un referent feminista per ella, i va tenir la sort d'entrevistar-la tant a Mèxic, com a Madrid. Amb aquesta cançó de fons, hem recordat els primers anys de vida de la Karmele, quan es va criar, a Tortosa, sota la tutela de la seva àvia. Anys després, va venir a viure a Barcelona amb la seva mare i el seu pare –un militar franquista molt dictatorial- i la seva germana Charito.

Tot seguit, ha sonat Ara Que Tinc Vint Anys de Joan Manel Serrat, la cançó amb què ens hem transportat a la joventut de la Karmele, quan va anar a estudiar periodisme a la Universitat de Navarra, i, tot i ser una universitat de l'Opus Dei, va iniciar-se com a militant de l'esquerra feminista. A continuació, amb La Canción Sin Miedo –un himne feminista de Sudamèrica dedicat a totes les dones maltractades- versionada per Vivir Quintana i Mon Laferte, hem aprofundit en el que la Karmele anomena feminisme radical, i ens ha explicat alguna de les accions reivindicatives que va fer en el passat, com boicotejar una conferència de Fernando Sánchez Dragó.

Amb Romance De La Reina De Las Mercedes de Marife de Triana, la Karmele ens ha explicat com eren aquelles festes d'estiu a la casa que Manuel Vázquez Montalbán tenia a la Costa Brava, on es reunia amb grans personalitats com Terenci Moix, Maria Rosa Sardà o Pere Portabella fins altes hores de la matinada. En canvi, amb Que Me Coma El Tigre de Lola Flores, hem recordat el moment que va conèixer a La Faraona, i hem xerrat sobre l'ofici de periodista de la premsa del cor i els seus budells.

Per acabar el Llapis de Memòria d'avui, hem escoltat el clàssic revolucionari italià Bella Ciao, versionat per Marina Rossell i Paco Ibañez -a qui també va boicotejar un concert juntament amb el seu grup feminista radical-. I hem tancat la paradeta escoltant Ojos Verdes de Concha Piquer, "una copla meravellosa que m'ha acompanyat tota la vida i mai em cansaré d'escoltar-la".

El programa

El Llapis de Memòria és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel Llapis de Memòria, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".