Guillem Clua: “Hi ha material per una segona temporada d’Smiley’”
El creador de la nova sèrie de Netflix explica les claus de l'èxit de la història al 'Tot és comèdia'
00:00
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1671368767957/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Bar Bero
Toca afegir un nou títol dins de l'apartat de comèdies romàntiques ara que ve Nadal. Ens referim a 'Smiley', la nova sèrie de Netflix que ha creat Guillem Clua i que interpreten Miki Esparbé (Bruno) i Carlos Cuevas (Àlex). Aquests dos nois de cercles i interessos aparentment molt diferents (el Bruno és arquitecte, intel·lectual, més aviat introvertit, mentre que l'Àlex és cambrer al Bar Bero, va al gimnàs sis dies a la setmana i lliga fins i tot quan va al mercat), es creuen gràcies a un error molt ximple: l'Àlex li deixa un missatge al contestador de veu del Bruno per error, no li volia enviar a ell (perquè no es coneixen), però s'equivoca picant el número. A partir d'aquí, comença una història d'amor que si sí, que si no, a la qual se sumen les trames paral·leles de la mare de l'Àlex, del company de feina del Bruno, etc.
Molts estan descobrint ara a Netflix aquesta història d’amor entre aquests dos nois, però la història ve de lluny... Va néixer al teatre fa deu anys, la va escriure el Guillem i la protagonitzaven llavors a la Sala Flyhard en Ramon Pujol i Albert Triola. "Passar de les 40 localitzats a la Flyhard a estar entre les 10 sèries més vistes de Netflix és una passada", reflexiona en Guillem Clua, que celebra aquesta acollida "tan bona" per part de la crítica, fins i tot del New York Times. Però ho diu clar "la sèrie no va de guapos i lletjos, ni tan sols al teatre anava d'això". Explica que a les xarxes socials, sobretot dins del món gay masculí, existeixen uns cànons molt marcats i particulars "i qui està fora d'aquests cànons, sent que no és prou desitjat. És un auto-odi inconscient que fa que no brillin tant. La sèrie va d'això". I cita el petit monòleg del Pepón Nieto a 'Smiley', d'aquesta "crueltat" que poden viure els que estan fora dels estandards.
Es tracta d'una sèrie bilingüe, "volia ensenyar una Barcelona en les dues llengües, és veritat que predomina el castellà, però és meravellós que gent per exemple de Cuba pugui sentir el català en alguns diàlegs". I assegura que hi haurà més continguts, tot i que denuncia que "nosaltres mateixos, els dramaturgs, ens autocensurem. El 90% dels qui tenen una història preciosa per explicar, l'envien a Netflix en castellà perquè encara creuen que tindrà més sortida". En aquesta conversa al 'Tot és comèdia' també reflexiona sobre l'amor romàntic, cap on tendeixen gran part de les comèdies romàntiques. De fet, hi ha una de les trames de la sèrie on es destrueix aquest amor romàntic.
"Al principi no veia clar fer la sèrie, però quan vaig veure que tenia l'oportunitat d'inventar-me un univers sencer d'històries -de gent gran, jove, de tota mena d'orientacions sexuals- vaig estar convençut que sí que ho havia de fer", reconeix. "Si hi hagués més temporades, tinc material". Per cert, el Guillem Clua és un dels nominats al Goya i al Gaudí per l’adaptació de la novel·la 'Los renglones torcidos de Dios'. Si no heu vist la sèrie, i per si no us ha quedat prou clar, la trobeu a Netflix 🙂