Independitzar-se dels pares: "La condició d'habitatge dels joves és d'exclusió"

Barcelona

Són dies de nous propòsits i segurament que entre molts joves hi haurà el d'emancipar-se, el de volar de casa dels pares. Però ara mateix això pot ser una quimera tenint en compte que els preus del lloguer han assolit nivells rècord a Catalunya. Llogar un pis suposa una despesa mitjana de 800 euros, però és que a Barcelona ja supera els 1.060€, segons les últimes dades de la Generalitat. Fa un any a la capital catalana el cost mitjà ja era de 930 euros, però és que els preus no tenen sostre i en el tancament del tercer trimestre l'augment és del 14% per respecte el mateix perídode de l'any passat.

Això fa que un jove necessiti més del que cobra per llogar un pis. A Catalunya, el lloguer mitjà equival al 106% del salari net que percep una persona jove, segons el Consell de Joventut d'Espanya. I la compra d'un habitatge, no cal dir-ho, encara resulta més impossible: a Catalunya, un jove necessita 12 vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis.

Però és que els preus del lloguer estan en màxims quan els joves són més pobres. Fa uns dies el 'Dari Ara' publicava un dades d'un estudi del mes passat de l'ONG Oxfam Intermón, amb dades d'Espanya: amb 21 anys, la renda per càpita d'una persona nascuda el 1960 era més d'un 130% superior al moment de néixer. En canvi, si va néixer el 1990, amb 21 anys l'increment de renda respecte del moment de néixer quedava per sota del 30%, mentre que una persona que tingui 21 anys avui ha vist créixer la seva renda per càpita només un 8%.

• I què s'està fent per ajudar els joves a fer el pas?

Hi ha ajuts, de la Generalitat, i també de l'Estat, l'anomenat Bo de lloguer jove, que fins i tot el govern català va dir que era insuficient. Sön ajuts reservats per a les rendes més naixes. Això mentre es reclama l'aprovació de la llei estatal d'habitatge. La norma preveu –en alguns casos– la regulació dels preus dels lloguers, però fa mesos que està bloquejada. I tot això sense oblidar que el Tribunal Constitucional, va tombar una part de la llei catalana que limitava el preu dels lloguers.

"El bo del lloguer exclou a molts joves, acaba sent molt insuficient", comença Irene Riart, de 24 anys, que comparteix pis amb un amic seu i que no té accés a les ajudes del govern. La Laura Cester, de 27 anys i que viu amb quatre companyes de pis, coincideix amb ella hi afegeix una denúncia: "De poc serveix si els diners van per als propietaris i no per als joves, s'ha de posar un topall perquè no es puguin continuar apujant els preus". L'Agustí Jover, membre de la Comissió d'Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, assegura que amb els preus i habitatges actuals, "la condició d'habitatge dels joves és d'exclusió".