Ocio y cultura

'Entrevistes perquè sí' | Ingrid Guardiola

Amb un recull de músiques eclèctiques, que van des del post rock a la música clàssica passant per Za! i la TransMegaCobla, xerrem amb la directora del Centre d'Art Contemporani, El Bòlit de Girona

Ingrid Guardiola, Entrevistes Perquè Sí

Ingrid Guardiola, Entrevistes Perquè Sí

28:46

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1673875358051/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Girona

Quarta entrega de la secció "Entrevistes perquè sí", aquest cop, repassant les cançons que més han marcat la vida d'Ingrid Guardiola, directora del Bòlit, el centre d'art contemporani de Girona, doctora en humanitats, investigadora, gestora cultural, realitzadora i també assagista. No és una prescriptora musical, però gairebé: ens ha portat un recull de músiques eclèctiques que van des del post rock a la música clàssica, passant per Za! i la TransMegaCobla. "Soc molt tastaolletes", confessa.

Guardiola, que fa bandera de "la gent que fa les coses sense pensar amb un rendiment econòmic" explica que normalment descobreix música nova amb el programa Night Tracks de la BBC, malgrat que al llarg de la seva vida sempre ha estat envoltada de músics. "Quan era jove anava a molts concerts" assegura.

"El Romancero Durruti" de Chicho Sánchez Ferlosio és de les primeres cançons que li va ensenyar al seu fill. "La figura del bandoler sempre ha captat l'atenció dels nens i si ho estenem, aquesta cançó parla d'això". De Chicho passem a "Omega" de Monte, on confessa la seva passió pel flamenc, ja des de petita quan llegia Lorca. Recorda que els va veure en directe al Sot del Migdia, a Barcelona, l'any 2002 en una manifestació contra la guerra, la cimera del G8 i la globalització. "En aquells moments el món global es qüestionava" apunta "ara ja es veu inevitable". I reflexiona sobre les xarxes socials com a eina "de doble fil": és una bona arma per congregar-se, però ara també un espai de descompressió i poc debat.

Troba en la música de Frederic Mompou, un oasi per escriure els textos llargs que ha fet. De Mompou en destaca, especialment "el minimalisme i la profunditat" així com el seu disc "Música callada", que diu que és el seu preferit. Amb Bach, troba les forces per "carregar piles". I acabem amb Manos de Topo, el grup del pare dels seus fills, que fan música a partir de la mofa cap a la cançó romàntica. Assegura Guardiola que "l'ha ajudat molt a superar la vergonya".

Podeu escoltar l'entrevista sencera aquí:

Ingrid Guardiola, Entrevistes Perquè Sí

28:46

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1673875358051/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad