Tot és Comèdia
Ocio y cultura

Luis Costa: "Ens escandalitza el 'perreo' com abans ho feia l'Elvis"

El DJ i escriptor barceloní Luis Costa publica 'Dance usted. Asuntos de baile', un assaig sobre la història del ball

ENTREVISTA. Luis Costa ('Dance usted')

Barcelona

"Qui no balla es troba fora de la realitat". Ho podria haver dit Luis Costa, el DJ i escriptor barceloní que ha publicat un assaig sobre la història del ball 'Dance usted' (Anagrama), però no, es veu que ho va dir Friedrich Nietzsche. És la primera cita que et trobes quan obres aquest assaig que avui dissabte ens ha presentat al 'Tot és comèdia' en Luis Costa, qui es declara tot un fan de ballar, "sempre he estat dels que ho dona tot a la pista", comença dient.

Es veu que les persones sempre hem ballat, des que tenim dues cames sobre les quals ens aguantem dretes. Resulta que els primers humans es van inventar rituals i danses per espantar els mals esperits i invocar els Déus per demanar-los sort. Ballaven per protegir les seves terres, les collites, per garantir bones caceres, i ho feien al voltant del foc. Res a veure amb l'actualitat, que com a molt ballarem al voltant de la foguera de Sant Joan si de fons sona Shakira.

Es veu que Luis Costa va arribar a la cultura de club a través d'una tribu urbana molt concreta, els mods, "però mai vaig ser un d'ells pel seu integrisme". El que sí que ens ha explicat és que es vestia amb les camises Ben Sherman i els polos Fred Perry, amb pantalons de tela o texans estrets, "sí, me'ls posava encara mullats de la rentadora perquè s'arrapaven més" confessa, jerseis de coll alt i jaquetes Harrington. Es veu que avui dia no parlaríem del poderós paper de l'escena de clubs de Londres dels 60 si no fos pels mods, els veritables integristes del rhythm, el blues, el soul i el jazz modern. "Però a mi el que m'agradava de veritat era ballar soul". Uns bons caps de setmana, passava en Luis Costa! Al seu assaig també explica la primera vegada que va assistir a una rave, "era tal com me l'havia imaginat, fins i tot millor". Aquesta idea d'espai clandestí, l'absència de flyers i cartells, tot substituït pel boca-orella li va encantar.

En aquesta conversa al 'Tot és comèdia' repassem la història del ball, les influències del ball i de com han evolucionat també els clubs i les discoteques. "Ballar és molt terapèutic", ho diu ell i alguns estudis que cita al mateix llibre que ha publicat amb Anagrama, "és un antidepressiu". També ens ha explicat en què consisteix l'static dance i on es pot ballar. A més, també escoltem algunes de les experiències de les veus del 'Tot és comèdia', siguin col·laboradors com el Xavier Albertí o la Carlota Gurt, o entrevistats com Maria Barbal, que ens descobreix la Xino-xano de Tremp; la Scorpio -que reconeix que Apolo és el seu temple preferit-; i en Guillem Clua. Sobre els nous balls d'ara i els d'abans, el Luis Costa ho té clar: "La música, la manera de ballar evoluciona. Ara hi ha qui s'escandalitza amb el perreo, però ens oblidem que també hi havia gent que s'escandalitzava en el seu moment quan veia ballar l'Elvis".