Tot és ComèdiaTot és Comèdia
Ocio y cultura

Fakir Kirman: "El truc per empassar-te les bombetes és mastegar-les bé"

En Josep Miret és el Fakir Kirman, l'últim faquir en actiu a Catalunya amb 60 anys de trajectòria a les esquenes

REPORTATGE. Fakir Kirman

REPORTATGE. Fakir Kirman

16:15

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1675596303905/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

En Josep Miret acaba de fer 76 anys i aquest any en fa 60 dalt dels escenaris. "Soc l'últim faquir en actiu a Catalunya", ens explica al 'Tot és comèdia'. En aquesta conversa amb la Laura Estrada, en Josep narra els seus inicis i la seva carrera, que encara segueix en actiu però que aquest 2023 es jubilarà. "Vaig néixer sent faquir", diu convençut, i mentre la majoria dels nens avui dia es passegen amb espardenyes per casa per no fer-se mal si piquen amb la cantonada del moble, en Josep Miret de ben petit ja jugava amb mistos i se'ls ficava a la boca. "Sempre m'ha agradat molt el foc", tant li ha agradat que s'ha dedicat fins a dia d'avui a escopir-ne per la boca. "Sembla fàcil", comenta mentre ens ensenya un àlbum de fotos on se'l veu treure una llengua de foc per la boca, "però requereix molts anys de pràctica". Es veu que als espectacles pels quals el contractaven es dedicava no només a treure foc, "també encenia cigarros, puros... fins i tot una pipa podia encendre amb la boca". S'ha hagut de cuidar molt la boca, perquè entre la gasolina i el foc se li van ennegrir molt les dents amb els anys. Fa poc ha anat al metge i es veu que té els pulmons en perfecte estat, "ni una taca, res". A casa seva no va dir res al principi, no va ser fins els 16 anys que un dia va reunir la seva família a la galeria de casa i els va presentar el seu primer número. Des d'aquell dia no ha parat.

El Fakir Kirman té un rècord Guinness: va estirar-se damunt d'un llit de claus i va aguantar 150 kg de formigó. Però amb el que va començar, explica, va ser amb les perforacions. "La majoria dels faquirs hem començat així. Uns petits estilos que me'ls clavava al nas, a la panxa" -i ensenya una foto on se'l veu travessat per un sabre-. Després ja es va construir el llit de claus, i més endavant va començar a trepitjar el foc. Per aconseguir fer números de 45 minuts, va sumar unes grans aliades: les serps. N'ha arribat a tenir 11 al llarg de la seva vida, les dues últimes -que encara viuen- les va haver de donar a una residència d'animals exòtics del Maresme, ja que no les pot tenir a casa ni fer servir pels espectacles ja, per llei. "Els agafes estima", explica mentre se'l veu emocionat recordant-les a totes mentre passa fotos dels àlbums, "la meva dona i jo hem plorat amb les morts de totes elles". Les entrenava, les alimentava i actuaven amb ell en els seus números. Les més grosses pesaven 40 kg, i les passejava entre el públic de les sales de festa on anava a actuar. "A la gent li agradava molt aquest número. Hi ha qui s'espantava, però realment no feien res. Estaven ben entrenades".

"M'he guanyat bé la vida", explica, però també ha hagut de treballar set dies a la setmana molts estius, anant de ciutat en ciutat i recorrent-se la costa Daurada i la Costa Brava. El que feia més impressió era quan es menjava les bombetes. "Primer les havia d'encendre, perquè el públic veiés que eren de veritat i no de sucre. Després me les posava a la boca i és veritat que a les primeres mastegades hi havia gent que s'horroritzava, amb el crec-crec que se sent", recorda. El truc, diu, és mastegar-les bé fins a convertir les bombetes en pols, "llavors ja te les pots empassar". I pel que fa a les perforacions, on era la sang? "Si estàs ben preparat no surt sang. Si t'enganxes una vena, doncs sí".

Li preguntem si li sap greu pensar que potser és l'últim faquir de Catalunya i que després d'ell, potser aquesta figura desapareix, "Sí que em sap greu. Però actualment a la gent li surt més a compte comprar-se una caixa de màgia i aprendre a fer trucs, no has de dur el teu cos a aquest extrem", reflexiona. "Si tu ara surts al carrer i preguntes als joves, 'saps què és un faquir?', ningú ho sabrà respondre". El reportatge acaba amb aquest mateix experiment, l'haureu d'escoltar per saber si l'encerta o no.

Laura Estrada

Laura Estrada

Periodista, part de l'Aquí Catalunya i del podcast Agafa el telèfon. Acaricio gats i odio la pinya.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00