Et poden acomiadar si et negues a posar-te l'uniforme de la feina?

Barcelona

Una jutge ha ordenat a una empresa a readmetre i indemnitzar amb 6.251 euros per danys morals a una cambrera que va acomiadar perquè va negar-se a vestir-se amb la poca roba que li imposaven els propietaris d'un local de copes de Barcelona. L'empresa, d'acord amb la seva activitat, exigia a la cambrera un codi de vestimenta específic, que l'obligava a portar només calces, 'culotte' i sostenidor.

A la sentència, que ha avançat EFE, la titular del Jutjat Social número 4 de Barcelona dona la raó a la treballadora, que prestava els seus serveis contractada per l'empresa AlemanProduct SL, i ordena la seva "immediata readmissió". Ara, no se li podrà imposar aquest tipus de vestimenta i se l'haurà d'indemnitzar en concloure que la "imposició" de portar tan poca roba va vulnerar el seu dret a l'honor i li va causar danys morals.

L'advocat laboralista Jorge Caballero explica que "no hi ha cap norma que estableixi en l'àmbit estatal quina vestimenta ha de portar un treballador, però sí que hi ha codis interns a cada empresa". En algunes situacions, "es genera un xoc entre drets dels treballadors i l'empresa perquè aquesta última té dret a implantar una vestimenta concreta, però els treballadors també tenen el dret a la intimitat i a la igualtat".

Caballero destaca que una empresa sí que pot imposar un uniforme, però assegura que actualment "hi ha moltes sentències que analitzen aquestes qüestions en camps com el de les hostesses de vol o de tren". "En cada cas s'analitza la situació", apunta. Algunes vegades els jutges donen la raó als treballadors i altres a l'empresa.

De fet, l'advocat explica que, en una ocasió, el Suprem va considerar que una treballadora de l'AVE no podia negar-se a portar una faldilla que estava 2 cm per sobre dels genolls, que era l'uniforme estàndard femení, encara que els homes portaven pantaló llarg i mitjons. En altres casos, no ha estat així, Caballero puntualitza que a vegades s'han declarat com a improcedents alguns acomiadaments per raó de vestimenta.

El cas de Dollhouse

La treballadora va ser fitxada amb un contracte temporal el 14 de febrer de 2020 com a ajudant de cambrera al local de copes "Dollhouse" de Barcelona. Tenia un horari entre les 18.00 i les 2.00 hores i un sou brut de 1.586 euros mensuals.

Segons narra la sentència, la roba que vestia la va portar a patir una situació incòmode amb un client el juny de 2021, i des de llavors va començar a vestir-se amb vestits o texans.

Davant d'aquesta situació, el 6 de setembre del 2021 l'encarregat del local li va cridar l'atenció i li va advertir que no podia vestir així ja que havia de portar la roba que li havien indicat, al·legant que era el que els clients volien. L'endemà, encara que el cap de l'empresa li va cridar l'atenció, ella va mantenir la negativa.

Posteriorment, el 8 de setembre l'empresa va amonestar per escrit la cambrera per negar-se a seguir les condicions de roba, i el dia 12 d'aquell mes, en comprovar que mantenia la negativa, la van obligar a prendre vacances fins que el 25 d'octubre de 2021 li van notificar la rescissió del seu contracte.

La dona, representada per l'advocat Javier Aranda, va recórrer als tribunals, que li han acabat donant la raó.