SICA: La marea torna sempre el que no és seu

Barcelona

Venim d'un cap de setmana de molt cinema. Els Premis Oscar, celebrats la matinada del diumenge, habitualment acostumen a eclipsar-ho tot. Enguany, Todo a la vez en todas partes, ha estat la clara guanyadora de la nit, amb 7 guardons. Compte, perquè la proposta alemanya, Sin novedad en el frente, tampoc s'ha quedat enrere i n'ha conquistat quatre. Malgrat l'èxit mediàtic i la rellevància internacional dels premis estatunidencs, aquest cap de setmana també ha començat el Festival de Málaga, una de les grans cites del cinema espanyol i on s'hi han presentat grans directores catalanes amb històries que són de clavar-te al sofà, butaca o cadira. Una d'aquestes és la de SICA. La cinta està protagonitzada per una jove de catorze anys i el seu pare, pescador, se l'ha empassat el mar a Costa Da Morte, Galícia. Ella, però, continua esperant-lo. Sap que en algun moment apareixerà perquè com diuen allà, acostumats als naufragis, la marea torna sempre el que no és seu.

La pel·lícula està dirigida per la catalana Carla Subirana. Després de passar per la Berlinale, el Festival Internacional de Cinema de Berlín, demà serà presentada a la secció oficial del Festival de Màlaga. El film arrenca amb la Sica i la seva mare a la platja on escolten amb dolor que ja no buscaran més als mariners. Avui, la Carla Subirana ha connectat amb 'El Balcó' des d'allà per explicar-nos l'experiència al festival i analitzar el rerefons de la seva pel·lícula, una història petita però gegant a la vegada.

"No estem pas malament", diu la Carla entre rialles, després d'haver-se passejat amb la seva pel·lícula per la Berlinale, un dels festivals de cinema més importants a escala europea. Malgrat la fatiga de tota la feina d'aquests dies que ha descrit com "una onada que et va arrossegant d'una cosa a una altra", la cineasta ha explicat que està molt contenta i expectant per la presentació de demà.

Ampliar

Cerrar

Costa da Morte

La 'Costa da Morte' (traduït al català com la costa de la mort) és una part de la costa gallega, entre Malpica de Bergantiños i Muros, coneguda per la considerable quantitat de naufragis que s'hi han produït al llarg de la història. És un litoral amb molts penya-segats i forts corrents marines, a més de ser una zona on sovint es produeixen temporals, que n'augmenten la perillositat. És en aquest escenari on s'explica i neix la idea de la història.

La directora es va enamorar d'aquest paisatge el 2016, exactament a 'O Camiño dos Faros', una ruta de senderisme que uneix Malpica i Finisterre. "Va ser un amor a primera vista", ens ha explicat la Clara que ha afegit que quan va arribar a Arou (La Corunya), es va quedar impactada pel "magnetisme del paisatge, de l'oceà, l'ambient, l'espai…". Allà va ser on es va dir que hi tornaria. Abans de començar a rodar va fer un treball de recerca sobre el territori i la gent: "la seva manera de parlar, el ritme en la seva parla". La directora explica que és una zona molt peculiar on tenen una forta vinculació amb la mar: "aquell oceà tan brutal marca les vides, els rostres i el vocabulari de la gent durant segles".

Català i gallec

A la pel·lícula conviuen veus en català i en gallec. De fet, la mare de la Sica està interpretada per la Núria Prims. La cinta té una fixació especial amb les veus i els sons. La directora ha explicat que hi ha un disseny sonor molt complex: "volíem crear ecos i sons que apareguessin al principi de la cinta i que s'anessin repetint i sumant al relat". Les paraules tenen un paper principal al film. Segons ens ha explicat la Carla, una de les coses que més la van fascinar és la forma en la qual els habitants de la zona es refereixen a la mar "com si fos una dona real, un personatge femení". En aquest sentit, la directora relata que els mariners decideixen si 'sortiran al pulpo' o 'al percebe' depenent del seu estat d'ànim. En aquest sentit, una de les escenes més importants del metratge és quan la Sica s'aproxima a un gran forat (una 'furna') a veure "si sent l'ànima dels nàufrags". Una altra de les escenes més impactants és en la veu de la Núria Prims: "diuen que les ànimes dels ofegats es poden escoltar a través de la marea".