Pablo Casado admet que no va contrastar les seves declaracions sobre la inmersió lingüística

L'expresident del PP Pablo Casado ha admès aquest dilluns que no va contrastar les mentides que va difondre  sobre la immersió lingüística. Així ho ha declarat a preguntes del jutge de Barcelona que l'investiga per injúries, calúmnies i un possible delicte d'odi, després que la Generalitat el denunciés per haver dit que a Catalunya “hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens que parlen castellà” i que “els posen pedres a la motxilla”.

Segons fonts jurídiques, Casado s'ha reafirmat en les seves paraules i ha afegit que tornaria a dir el mateix. A preguntes del magistrat, l'exlíder dels populars ha assegurat que va treure aquestes “informacions” d'articles de premsa que havia llegit i que havia donat per bons, atès que la Generalitat no s'havia querellat contra els mitjans de comunicació.

En la seva declaració com a investigat, Casado ha afirmat que amb aquestes faules era la de “denunciar les consignes” d'Esquerra i Junts, “els partits que ocupaven el poder a Catalunya”, a més de “defensar” a la família de Canet de Mar que, segons Casado, era “víctima d'odi” per haver demanat i aconseguit que la seva filla fos escolaritzada en un 25% en castellà.

Casado al·lega estar emparat en la llibertat d'expressió

En paral·lel a la seva declaració com investigat, la defensa de Casado ha presentat un recurs davant el jutge d'instrucció 29 de Barcelona en el qual assegura que les seves van ser “manifestacions lícites”, que transmetien “informació contrastada” per mitjans de comunicació i que les va formular “en exercici del dret a la llibertat d'expressió”.

Tant en la seva declaració, com en aquest recurs, que ja ha estat rebutjat pel jutge, Casado al·lega a més estar protegit per la inviolabilitat parlamentària. L'instructor discrepa: “Les manifestacions que es denuncien delictives no van ser realitzades en l'exercici de les seves funcions parlamentàries, sinó com a President del Partit Popular i la seva intencionalitat política no exclou una afegida voluntat o ànim delictiu”, afirma el magistrat en la interlocutòria a la qual ha accedit a SER Catalunya.