El BalcóEl Balcó
Sociedad

Oblit oncològic: "Tinc més en comú amb la meva iaia que amb els meus amics"

La Yaiza Cumelles i l'Elisa Roldán expliquen les discriminacions que pateixen diàriament per ser supervivents del càncer

Oblit oncològic: "Tinc més en comú amb la meva iaia que amb els meus amics"

Oblit oncològic: "Tinc més en comú amb la meva iaia que amb els meus amics"

24:01

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1680198489935/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Us imagineu intentar demanar una assegurança de vida i que els asseguradors et compliquin tant el procés que hagis d'acabar desistint-ne? O podeu fer-vos una idea del que sentiríeu si en demanar un segur mèdic, el responsable de gestionar-lo us pengi de cop i volta sense donar explicacions? Aquesta és la realitat amb la qual moltes persones han de bregar a dia d'ara. L'oblit oncològic és una realitat molt invisibilitzada i que molts no tenim en compte en el nostre dia a dia.

El 16 de febrer de 2022, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per la qual s'acabés la discriminació contra els pacients i supervivents de càncer. El 'dret a l'oblit' és el desig que moltes persones lluiten per aconseguir. Parlem de desig perquè, actualment, moltes de les persones que lluiten o han lluitat contra la malaltia no tenen el dret a què el seu historial clínic no suposi una discriminació en el seu dia a dia. La resolució del Parlament Europeu obliga els països a adaptar la seva legislació abans de l'any 2025, per assolir, que asseguradores i els bancs no tinguin en compte l'historial mèdic de les persones afectades pel càncer.

En xoc i plorant

La Yaiza Cumelles té trenta anys. Fa deu que li van diagnosticar un limfoma, un càncer a les cèl·lules del sistema limfàtic, que va superar després de cinc anys de tractament. La Yaiza ens ha explicat la forma nefasta en la qual la van rebutjar d'una assegurança. "Va ser una trucada normal, comercial", ens explica la supervivent que ens explicava que fins aleshores no s'havia plantejat fer-se'n cap. La Yaiza ens ha aclarit que en un moment determinat li van demanar per la seva situació i ella respondre que havia lluitat contra un càncer i que estava de baixa. Segons ens explica, el comercial va penjar el telèfon automàticament. "Em vaig quedar en xoc i plorant", ens ha confessat.

Arran d'aquesta mala experiència, la Yaiza ens ha explicat que no ho ha tornat a intentar. En el moment en què digui que ha tingut càncer, la penjaran. "No he intentat buscar crèdit bancari o hipoteca perquè ja sé la resposta", explica i afegeix que en intentar-ho, "seria de ser 'massoca' amb mi mateixa i donar-me als morros" amb la realitat. En aquest sentit, la jove ha lamentat que "tinc més en comú amb la meva iaia que amb els meus amics". Entre altres obstacles amb els quals se'n troba és que "no puc adoptar". Segons la Yaiza, per haver tingut càncer, malgrat que no et poden excloure de la llista, "et posen molt a baix".

Feta la llei, feta la trampa

L'Elisa Roldán, és una supervivent de càncer de mama. Ara farà cinc anys des que entrés en remissió, però encara li queden cinc anys més de tractament. L'Elisa ens ha explicat que en el seu cas, la primera discriminació que va notar va ser a l'hora de conduir. Segons l'Elisa "hi ha aquestes coses que ens crucifiquen per ser pacients oncològiques", en referència al fet que els supervivents de càncer han de passar la revisió mèdica un cop a l'any, no com la resta de persones, que ho fan majoritàriament cada deu anys. "Feta la llei, feta la trampa" assenyala, perquè ens ha explicat que va amagar que havia sigut pacient de càncer per evitar les revisions.

La sexualidad en pacientes con Cáncer desde el punto de vista médico y psicológico / Vasuta Thitayarak / EyeEm

Fundació Josep Carreras

A la conversa també s'hi ha afegit l'Alexandra Carpentier, responsable d'experiència del pacient de la Fundació Josep Carreras i una de les autores de l'informe "Joves i Leucèmia". La responsable ha explicat que gairebé un 80% de les persones que han enquestat assenyalen que tenen problemes per tornar a la feina, independentment del sector professional en el qual treballin. A més a més, la responsable ha advertit que "sis de cada deu han de deixar la feina per rebre el tractament".

Discutida al Parlament de Catalunya

La Resolució del Parlament també assenyala que tots els Estats de la Unió garanteixin el dret a l'oblit oncològic per a tots els pacients, com a mínim deu anys després del final del seu tractament. O cinc anys en el cas de pacients amb un diagnòstic realitzat abans dels divuit anys. En aquest sentit, ahir es va votar a la comissió de Sanitat i Consum una proposició no de llei sobre l'oblit oncològic. Una de les promotores de la proposició no de llei és la diputada socialista Sònia Guerra. La diputada ha assenyalat que és l'oblit és una situació "completament injusta". Guerra ha apuntat que la proposició serà similar a la Llei existent que hi ha amb la Sida.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00