El cas de l'Adrian: Més de 800 km per fer les revisions del metge

Barcelona

La sanitat pública catalana atén, cada any, milers de pacients procedents d'altres comunitats de l'Estat que venen a rebre un tractament, una segona opinió sobre un diagnòstic o a fer-se proves que en els seus llocs de residència no els poden oferir.

El 2021 els hospitals catalans van atendre més de 8.000 pacients no residents a Catalunya, segons dades del Departament de Salut, només per procediments no urgents, és a dir, visites, proves, cirurgies i tractaments planificats.

Els tractaments més demandats són trasplantaments, seguits de les teràpies contra el càncer. També reben demanda de tractaments per a l'epilèpsia, per a determinades patologies oftalmològiques i per a cardiopaties.

Es tracta de procediments que requereixen una expertesa i una tecnologia que moltes comunitats no poden oferir. "Són malalties poc prevalents, poc freqüents i, per tant, hi ha pocs grups que siguin especialistes", explica Carles Casanovas, especialista en malalties neuro-musculars de l'Hospital de Bellvitge.

La comunitat que més pacients envia a Catalunya és Aragó, que representa el 46% dels tractaments programats. La segueixen les Illes Balears, amb el 13,5% i, en tercer lloc, Euskadi, amb el 6,5%.

El cas de l'Adrian

Un dels milers de pacients de fora de Catalunya que rep tractament en un hospital català és l'Adrian, un nen set anys de Córdoba que pateix distonia, una malaltia neurològica ultra-rara que li impedeix parlar i moure's.

A l'Hospital Vall d'Hebron s'han especialitzat en la intervenció d'aquesta malaltia. "Estem actuant com centre pioner i el 80% dels pacients que atenem són d'altra comunitat autònoma", afirma Belen Pérez Dueñas, neuro-pediatra.

L'Adrian ha millorat després de l'operació, però la seva vida continua sent complicada. "A banda del viatge des de Córdoba per la revisió, el dia a dia és difícil perquè el nen és totalment dependent", explica el seu pare.