Entrevistes perquè sí | Rafel Nadal
Barbara, els Stones, Raimon, Llach i Michael Nyman ens ajuden a repassar la vida del periodista, escriptor, hortalà i avi Rafel Nadal

Rafel Nadal, Entrevistes Perquè Sí
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Girona
La conversa comença escoltant 'Nantes', de la francesa Barbara. Ens porta a l'adolescència de Rafel Nadal, quan a l'Institut Vicens Vives "escribia poesia per enamorar-me i enamorar", una estrategia que als que no eren "físicament atractius" els "funcionava en aquella època". Ja més gran i exercint a París, la va veure actuar des de "la primera fila de l'Olimpia" amb un punt d'autoengany pensant que quan cantava 'ma plus belle histoire d'amour' ho deia per ell.
'Satisfaction' també és a la llista. No perquè fos molt fan dels Stones -"hi ha més coses dels Beatles que m'agraden"- però "els Rolling eren la festa" i ajudava als que, com ell, "venia del Collell i tot això ens costava una mica". No té problemes per definir-se com "un home de barra, que ballava molt poc i sempre a partir de les 4 del matí quan estava en un estat més lamentable i perdia la vergonya".
El 'Veles e vents' de Raimon i el 'Vinyes verdes vora el mar' de Llach porten la conversa cap al fet de llegir i escriure. "De 10 pàgines en 10 pàgines és molt difícil però amb una butaca d'orelles i els peus estirats, pots estar-t'hi tres hores seguides i entrar allà on et vol portar l'autor fins que t'oblides de qui ho ha escrit", afirma convençut que cal buscar el temps per llegir.
També ha arribat a la conclusió que no pot escriure literatura d'altra manera que no sigui a mà. Per escapar del tic del periodista que escriu i edita al mateix temps, cosa que mata "el ritme narratiu". Escriure a mà permet, entre d'altres coses, tornar a aquella "primera idea" que després de deixar-la reposar t'adones que "era la bona".
Amb la banda sonora d''El contracte del dibuixant' de Michael Nyman arribem al final. Ara la seva vida és escriure, fer hort i cuidar els nets. El periodisme ja no en forma part: "Hi ha molta gent que parla i escriu i jo durant molt temps vaig pensar que podia ajudar la gent a entendre les coses però ara tinc la sensació que hi ha coses que no les entenc, que em superen i que hi ha gent que les podrà explicar millor".
Això no vol dir que s'aparti d'un mon que encara és el seu i que espera gaudir-lo "intensament" però ja no se'n sent protagonista principal. Ho son els fills i els nets, als que intenta transmetre un temps que només perdurarà amb ells i que tan bé a reflectit a les seves novel·les. Passen temps a l'hort però també els porta a la Costa Brava, tot i que reconeix que la que ell recorda ja només la troba en alguna recòndita illa grega.
Podeu gaudir de la conversa sencera aquí.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Rafel Nadal, Entrevistes Perquè Sí




