Entrevistes perquè sí | Rafel Nadal

Girona

La conversa comença escoltant 'Nantes', de la francesa Barbara. Ens porta a l'adolescència de Rafel Nadal, quan a l'Institut Vicens Vives "escribia poesia per enamorar-me i enamorar", una estrategia que als que no eren "físicament atractius" els "funcionava en aquella època". Ja més gran i exercint a París, la va veure actuar des de "la primera fila de l'Olimpia" amb un punt d'autoengany pensant que quan cantava 'ma plus belle histoire d'amour' ho deia per ell.

'Satisfaction' també és a la llista. No perquè fos molt fan dels Stones -"hi ha més coses dels Beatles que m'agraden"- però "els Rolling eren la festa" i ajudava als que, com ell, "venia del Collell i tot això ens costava una mica". No té problemes per definir-se com "un home de barra, que ballava molt poc i sempre a partir de les 4 del matí quan estava en un estat més lamentable i perdia la vergonya".

El 'Veles e vents' de Raimon i el 'Vinyes verdes vora el mar' de Llach porten la conversa cap al fet de llegir i escriure. "De 10 pàgines en 10 pàgines és molt difícil però amb una butaca d'orelles i els peus estirats, pots estar-t'hi tres hores seguides i entrar allà on et vol portar l'autor fins que t'oblides de qui ho ha escrit", afirma convençut que cal buscar el temps per llegir.

També ha arribat a la conclusió que no pot escriure literatura d'altra manera que no sigui a mà. Per escapar del tic del periodista que escriu i edita al mateix temps, cosa que mata "el ritme narratiu". Escriure a mà permet, entre d'altres coses, tornar a aquella "primera idea" que després de deixar-la reposar t'adones que "era la bona".

Amb la banda sonora d''El contracte del dibuixant' de Michael Nyman arribem al final. Ara la seva vida és escriure, fer hort i cuidar els nets. El periodisme ja no en forma part: "Hi ha molta gent que parla i escriu i jo durant molt temps vaig pensar que podia ajudar la gent a entendre les coses però ara tinc la sensació que hi ha coses que no les entenc, que em superen i que hi ha gent que les podrà explicar millor".

Això no vol dir que s'aparti d'un mon que encara és el seu i que espera gaudir-lo "intensament" però ja no se'n sent protagonista principal. Ho son els fills i els nets, als que intenta transmetre un temps que només perdurarà amb ells i que tan bé a reflectit a les seves novel·les. Passen temps a l'hort però també els porta a la Costa Brava, tot i que reconeix que la que ell recorda ja només la troba en alguna recòndita illa grega.

Podeu gaudir de la conversa sencera aquí.