Recollides més de 2.500 signatures per reclamar metges a Agramunt

Lleida

El despoblament i la manca d'incentius per viure en zones rurals estan sent assenyalades com les causes del problema que tenen molts municipis amb el servei sanitari: no hi ha prou metges. I els que hi ha, s'han de multiplicar per donar a l'abast. L'ABS (Àrea Bàsica de Salut) d'Agramunt la conformen uns 7.000 habitants (18 pobles de cinc municipìs diferents: Agramunt, Preixens, Ossó de Sió, Puigverd d'Agramunt i Plans de Sió). A tota aquesta zona li corresponen cinc metges a temps complert i un sisè, a mitja jornada. I a dia d'avui, diu l'alcaldessa, Sílvia Fernàndez, "ens n'hem quedat amb només 3", obligant a aquests 7.000 habitants d'aquests 18 pobles a venir a Agramunt per rebre visita ja que ja no hi ha metges que vagin als pobles. A més, amb només tres metges "et pots figurar la ràtio de pacients per metge que tenen?"

Ampliar

Cerrar

Així s'expressa Fernàndez en una entrevista a l'Aquí Lleida, on comparteix debat amb l'alcalde d'El Soleràs, Jordi Sarlé. Segons explica, en aquesta població de Les Garrigues també hi ha hagut restriccions en l'atenció dels metges i atribueix el problema a la manca de places a les facultats de Medicina "i a unes notes d'entrada molt altes, que no s'entèn que les posin si després a tot arreu fan falta metges, infermeres, auxiliars... de tot" relacionat amb la Salut.

En aquest sentit, l'alcaldessa d'Agramunt assegura que cap dels municipis de la Ribera del Sió que estan implicats en aquesta protesta ha rebut cap informació del departament de Salut ni tampoc de cap altre departament de la Generalitat explicant el que sí va informar Salut als mitjans de comunicació: un pla per captar metges per a zones rurals. "No en tenim coneixement i ningú ens ha informat de cap solució" al problema que des de mitjans de març estan posant de manifest aquests alcaldes.

Signatures

Per poder tenir més ressò van iniciar una recollida de signatures "i ja en portem més de 2.500", assegura l'alcaldesa. "No té sentit que parlem de repoblament i aquí tinguem aquesta manca de serveis bàsics", es queixa. Arran de fer públic el malestar d'aquests alcaldes amb l'atenció sanitària rural, un altre grup d'ajuntaments ha expressat la mateixa mancança: passa el mateix al Baix Segre, amb reducció de metges al CAP de Seròs, i al municipi de les Avellanes. "Fa molt temps, més d'un any, que ho estem posant de manifest, que les urgències (a l'ABS d'Agramunt) estan sota mínims i que depenen de la bona fe -i sort d'això!- dels professionals que hi treballen i que són de la zona. Ha arribat un moment que aquests metges emmalaltiran!"

Ampliar

Cerrar

400 mil euros al Soleràs

Al Soleràs, com la resta de pobles de les Garrigues Altes i el Segrià Sec, rebran enguany una compensació de 400.000 euros en tant que beneficiaris del Fons Compensatori per Risc Nuclear, ja que per primer cop s'han inclòs com a beneficiaris d'aquest fons. Però és un pas encara no prou satisfactori. Els alcaldes reclamen tenir veu i vot a l'òrgan de govern que decideix on i com van a parar els diners d'aquest fons. I ara només són membres passius i això no ho accepten. "L'equip directiu (òrgan de Govern) del fons resulta que estar ja distribuït, les cadires ja estan totes ocupades, i per als nouvinguts no hi ha cadires... i és una de les reivindicacions que fem. Volem estar dins dels organs de govern. A veure si després, quan reparteixin, com no tindrem ni veu ni vot ningú ens tindrà en compte", diu Sarlé.

Restriccions d'aigua

A Agramunt, segons la concessionària del servei d'aigua, "per l'aigua de boca no haurem de patir, però sí que hi haurà certes restriccions quant al reg", afirma l'alcaldessa, "i això és molt preocupant". A El Soleràs diu que de problemes amb l'aigua ja en van patir l'any passat amb el proveïment de la Mancomunitat d'Aigües de Les Garrigues (que agafa l'aigua d'Utxesa) i que els va obligar a tancar l'aixeta durant unes setmanes i facilitar aigua embotellada als veïns per un increment important de partícules derivades dels fitosanitaris en l'aigua. "Esperem que enguany no tinguem aquest problema. La sequera el que fa preocupar és que no hi hagi aigua per als regs. No em vull imaginar si la sequera arriba a obligar a deixar de donar aigua a les granjes!"