"No es poden fer més embassaments, ja no son la solució"

Barcelona

La sequera tan llarga i excepcional que estem vivint ens ha obligat a convertir-nos en experts en la gestió de l'aigua per ser conscients de la dimensió del problema així com per aplicar-hi solucions i poder aprofitar al màxim la poca aigua que encara tenim. Catalunya té dues dessalinitzadores que converteixen aigua de mar en aigua per consumir: la de la Tordera, que s'ampliarà; i se n'ha de construir una altra al Foix, al costat de Cunit. Però també tenim el que s'anomenen estacions de regeneració d'aigua. Aquestes funcionen agafant l'aigua que gastem, la depuren per tornar-la als rius o pantans o si no es regenera, per regar camps, per la indústria o també es potabilitza perquè ens arribi a l'aixeta de casa. I el govern el que vol és, precisament, regenerar cada vegada més aigua. Ara mateix, de tota la que hi ha disponible, es regenera el 10%. I l'objectiu és que en 5 anys sigui el doble, el 20%. Per fer-ho, es construiran 27 noves plantes regeneradores fins al 2027. I el més immediat que ha anunciat avui el president de la Generalitat, Pere Aragonès, és que es multiplicarà per 4 la producció d'aigua potable de la planta de tractament d'aigua del Besòs a finals d'any. Això ajudarà a retardar una mica les restriccions d'aigua que, si no plou, estan previstes per a finals d'estiu, quan ja hi hauria restriccions a l'aixeta. Avui n'ha parlat de tot plegat a El Balcó, el catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat.

Noves solucions

El missatge del catedràtic, Narcís Prat, és clar: "La solució de futur no és la que havíem tingut sempre, ja no es poden fer més embassaments". Per tant, cal buscar alternatives i, "en lloc de tenir un gran dipòsit, hem de tenir molts dipòsits" entre els quals hi ha la dessalinització de l'aigua del mar o l'alternativa recent de l'aigua regenerada. Un concepte que espanta, perquè no es coneix què és, però l'expert ha deixat clar que és una aigua que es pot utilitzar, ja que és aquella que "enviem a la depuradora, que neteja l'aigua i es tira al riu o al mar". Després, aquesta aigua la podem fer servir quan ens hem assegurat que no té contaminants i que "no té cap perill pel medi o per la salut". Aquest sistema, l'anomenat regeneració indirecta, és pel qual aposta la Generalitat, però després també existeix la regeneració directa que consisteix a agafar aquesta aigua regenerada i "amb un altre tractament tornar-la a posar al dipòsit per beure o regar". És una fórmula, però, que s'utilitza en "casos extrems", quan no queda gens d'aigua.

Ampliar

Cerrar

L'objectiu del govern català és doblar la xifra actual d'aigua regenerada (del 10% al 20%). Segons Prat, això "significaria un parell de mesos més d'aigua", però que caldria beure quins usos pot tenir, ja que "hi ha diferents possibilitats per l'aigua regenerada i cadascuna necessita un tractament". No és el mateix una aigua per refrigeració en usos industrials, que una que s'utilitza per beure o dutxar-se. A banda, el catedràtic també ha explicat que cal estalviar aigua, amb mecanismes com les aigües grises o de la pluja, i també fer inversions "els edificis que es dissenyin ara s'han de plantejar d'una altra manera".

Preocupació pel present i pel futur

Narcís Prat s'ha mostrat preocupat per la situació de sequera, en un 9/10, ja que "si no plou, l'estiu serà molt dur". El problema principal, ha opinat, és la "incertesa", ja que se sap que a l'abril no plourà, però no es pot preveure què passarà al maig, al juny o a l'agost.

De cara al futur, ha avisat Prat, la situació de sequera no millorarà: "aquesta era una de les previsions del canvi climàtic, que hi haurà grans sequeres i grans pluges segons el lloc i el moment". I ha posat com a exemple Califòrnia, on hi ha "metres de neu, mentre que l'any passat tenien una sequera tremenda". Una situació que ha extrapolat a Catalunya: "els nostres embassaments s'ompliran de tant en tant, però serà com el Glòria".

Replantejament del Canals d'Urgell

Per altra banda, Prat també ha parlat sobre la problemàtica als Canals d'Urgell, on els regants denuncien que no hi ha aigua pel blat de moro i demanen indemnitzacions per la sequera. El catedràtic creu que "s'ha de replantejar el regadiu", perquè en aquest canal "es fa servir molta aigua, 20.000 litres per segon". I això es deu, sobretot als aliments "que es dediquen als animals". És per això que l'expert en ecologia ha convidat a "reflexionar si això ens convé o no" i ha recordat que, al seu moment, ell ja va avisar que l'embassament de Rialb no era la solució a la zona.