Absolts els responsables d’una guingueta a tocar del MNAC, acusats de blanquejar diners del tràfic d’armes

Barcelona

Un bar en una guingueta a tocar del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), una família, una col·lecció d’armes i compres de centenars de milers d’euros en efectiu. És la combinació que tenia sobre la taula l’Audiència de Barcelona, que havia de decidir si es trobava davant d’un clan dedicat al tràfic d’armes o davant d’un negoci d’èxit. Gairebé un mes després del judici, les magistrades han decidit absoldre els acusats, segons la sentència a la que ha tingut accés SER CATALUNYA.

La fiscalia demanava cinc anys de presó i un milió d'euros de multa a una mare i un fill, acusats de blanquejar diners del tràfic d'armes, fent servir com a tapadora presumptament el quiosc-bar. En el judici els acusats van donar una versió exculpatòria que ha convençut el tribunal: van admetre que movien diners en negre i que havien comprat en efectiu múltiples propietats, però van negar a tota costa que trafiquessin amb les armes que pare i fill col·leccionaven i per la possessió de les quals ja van ser condemnats.

El centre del cas era el Bar Nuri, una guingueta que hi ha a poques passes del MNAC, a la muntanya de Montjuïc, i que, segons la fiscalia, havia servit als acusats per camuflar diners del tràfic d'armes des de 1998, quan la mare de la família va obtenir la llicència municipal per explotar el negoci. Durant 14 anys, hi van treballar pare, mare i fill sense descans. "Obrien tots els dies de l'any, de sol a sol", va remarcar al judici la defensa per justificar que el quiosc facturés uns beneficis nets de 180.000 euros l'any, és a dir, 15.000 euros al mes.

Sense tràfic, no hi ha blanqueig

Pare i fill van ser condemnats en tres ocacions per havien convertit casa seva en una armeria. Col·leccionaven pistoles, ametralladores, munició i armes de guerra, motiu pel qual van passar per la presó per tinença d’armes, i fins i tot per dipòsit d'armes de guerra i explosius, però mai es va provar que les fessin servir per traficar, és a dir, que les venessin.

El pilar de la defensa era justament això. Els advocats de la família, Cristóbal Martell i Arnau Xumetra, van insistir que no es pot condemnar els acusats per blanquejar diners d’un tràfic d’armes que mai s’ha pogut acreditar, per més que mare i fill disposessin d’una gran quantitat de diners en efectiu.

La fiscalia destacava que, en la darrera dècada, els acusats van comprar diversos domicilis a Sant Vicenç dels Horts i Lliça de Vall, a més de sis vehicles, un parell de motocicletes i pàrquins i van pagar-ho tot en metàl·lic. La fiscal, Pilar Izaguerri, no es creu que la família pogués pagar centenars de milers d'euros en un efectiu que ingressaven només de vendre tapes i refrescs als turistes.

"Per molt que treballessin tots els dies no podien acumular tant de patrimoni", va assegurar la fiscal al judici. La Fiscalia considera que l'explotació del quiosc-bar va comportar-los 856.222 euros durant 14 anys, i que en paral·lel s'enriquien amb la venta d'armes fins a manipular una fortuna d'un milió i mig d'euros.

La defensa manté que els acusats van poder defraudar a Hisenda, declarant menys diners dels que cobraven, però no a través de cap activitat il·legal. Per demostrar-ho, els advocats dels acusats van aportar un informe pericial econòmic que conclou que el bar podia generar fins a 70.000 euros de beneficis nets en tres mesos.