L'Urgell avisa: "el reg de supervivència no està garantit per tot l'estiu"
Productors, sindicats agraris, cooperatives i regants insisteixen en demanar ajudes directes no ja per salvar la collita... sino per salvar la pagesia
Preocupació i angoixa. Així s'han vist els representants de cooperatives, sindicats agraris i regants que han participat en una reunió sobre la sequera aquest dijous a la subdelegació del Govern de l'Estat a Lleida.
El món agrari demana ajuts directes ja davant un escenari canviant. Ara es tem per la supervivència dels arbres fruiters de l'Urgell.
Lleida
La sequera i les altes temperatures d'aquest principi de maig estan agreujant a marxes forçades la situació de molts camps de conreu de les àrees regables dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. Aquest dimarts, la junta de govern de la comunitat de regants dels canals d'Urgell va fer efectiva la decisió de donar aigua "només" per a abastir poblacions i per mantenir la superviviència dels arbres. Tot i això, d'acord amb un comunicat fet públic aquest dijous, els regants de l'Urgell volen deixar clar que "el reg de supervivència NO està garantit durant tots els mesos d'estiu, ja que depèn de les noves aportacions que puguin arribar a l'embassament de Rialb durant els propers mesos" sempre que plogui. De fet, i segons aquest mateix comunicat, "la disponibilitat de reserva actual (a Rialb) únicament permet realitzar un torn de reg per als arbres".
Amenaça a la pervivència de la pagesia
Davant d'aquesta situació, que s'agreuja cada dia més que passa sense ploure, el director general d'Afrucat, Manel Simon, reunit aquest dijous a la subdelegació amb responsables de sindicats agraris com ASAJA, Unió de Pagesos i també de la Federació de Cooperatives Agràries, assegura que cada cop pren més força l'escenari "apocalíptic", segons l'ha qualificat, "de témer per la supervivència dels arbres. Fa uns dies parlàvem de deixar la collita i garantir la supervivència dels arbres. Llavors perdiem 170 milions d'euros. Ara ja parlem que podem perdre també els arbres, que hi pot no haver aigua per a poder-los mantenir vius. Llavors ja parlariem d'una cosa mai vista i d'unes pèrdues de 770 milions d'euros".
Un futur incert
Una nova era per a la pagesia. O una era sense pagesia. Això és el que tem Jaume Pedrós, de la Unió de Pagesos, també present en aquesta reunió, en que s'ha tornat a reclamar al Govern de l'Estat ajudes directes per fer front a aquesta situació. Per a Pedrós "els joves que han iniciat un projecte en el món agrari i es troben sense aigua per poder-lo dur a terme significa a la pràctica que al final ja no quedarà ningú que vulgui fer de pagès.
Quant valdrà una cervesa?
Pere Roqué, president d'Asaja a Lleida, reclama també ajuts tant del Govern de l'Estat com de la Generalitat "i sobretot que es posin d'acord". També diu que potser la ciutadania -pensant en els que viuen a ciutat- no és conscient del que estem passant "però arribarà un dia si això no se soluciona el preu del quilo de pa arribarà a ser de més de 8 euros, un quilo de fruita costarà 10 euros i per una cervesa haurà de pagar-ne 15. Potser llavors ho començaran a entendre alguns".
El subdelegat del Govern de l'Estat a Lleida, José Crespín, ha dit que la reunió servirà perquè el ministeri d'Agricultura tingui "un full de ruta" i pugui quantificar la magnitud de la sequera i també situar geogràficament les conseqüències més greus d'aquesta falta de recursos hídrics.