Una dona fèrtil i sana no pot decidir destruir els seus propis òvuls

Cada vegada són més les dones que congelen els seus òvuls. Per posposar la maternitat, alhora que conserven òvuls més joves o perquè han de començar un tractament que els pot afectar la fertilitat. Segons la Societat Espanyola de Fertilitat, en els últims deu anys la xifra de dones que trien congelar òvuls s'ha duplicat, però la meitat no acaben utilitzant-los. I, si els volen descongelar, és a dir, destruir-los, no poden.

Si una dona vol destruir els seus propis òvuls, perquè ha canviat d'opinió, ja no vol fills o li han sobrat després d'un embaràs, no podrà trucar a la clínica on els tenen congelats i ordenar que els descongelin, simplement. Necessita que dos metges, que no treballin a la clínica on els ha conservat, redactin un informe que certifiqui que aquesta dona és infèrtil, és a dir que no pot tenir fills, o que ha tingut embarassos previs amb complicacions o que té alguna malaltia que pot posar-la en perill si es queda embarassada.

El que diu la llei exactament és: "El cese de su conservación sin otra utilización. En el caso de los preembriones y los ovocitos crioconservados, esta última opción sólo será aplicable una vez finalizado el plazo máximo de conservación establecido en esta Ley". Un termini que a Espanya no existeix i que, per tant, queda sobreentès que és la infertilitat de la gestant. Una dona fèrtil i sana, no pot descongelar els seus òvuls. En parlem amb els doctors, Miquel Àngel Checa director de la clínica de fertilitat, Fertty; i Montserrat Boada, membre de l'Hospital Universitari Dexeus i del Comité de Bioètica de Catalunya.

Un problema legal

El doctor Checa ha deixat clar que la situació és un problema legal, ja que "la llei equipara els òvuls amb els embrions" i això fa que, des de les clíniques, hagin de "seguir els mateixos criteris". De fet, el doctor també ha explicat que "l'òvul és un gàmeta igual que l'espermatozoide", i que, per tant, "estan al mateix rang cel·lular". En canvi, "un home té la possibilitat de demanar que es descongeli la seva esperma". Això, per ell, resulta una situació "completament discriminatòria", en què les dones surten perdent perquè són elles les qui no poden decidir d'una part del seu cos, com són els òvuls.

També n'ha parlat l'experta en bioètica, la doctora Boada, que primer ha volgut "contextualitzar la llei", que és del 2006 i, en aquell moment, "la llei no va pensar en la problemàtica que ha generat", ja que no es treballava la fertilitat com ara, no estava pensada perquè dones reservessin els seus òvuls per més endavant: "el legislador ho va fer pensant en embrions, no en els casos que parlem avui". El problema principal, diu l'experta, és que "la ciència avança molt de pressa, i les lleis molt lentes" i que en aquest punt concret, el marc legal "no està a l'altura de la situació".

Ampliar

A més, la doctora també ha afegit el que havia avançat Checa. Si bé és veritat que no totes les societats entenen per igual un embrió, sí que es pot veure que els gàmetes són diferents i és "els òvuls i els espermatozoides no donen vida per ells sols" i, per tant, els embrions "han d'estar més protegits" perquè són una "entitat superior" a les altres dues cèl·lules, en el sentit que "per si soles no fan res".

Les clíniques, obligades sota la llei

Les opcions que marca la llei, explica el doctor Checa, és la de "donar-los a una altra dona de manera altruista", "a la ciència a programes de recerca" o la "descongelació". Aquesta última, ha detallat, només pot ser amb dos informes de metges independents a la clínica que constatin que la dona "no pot ser mare" o que l'embaràs pot "posar-la en risc a ella o als seus fills". Per tant, quan una dona demani descongelar els seus òvuls, actuaran com si fos un embrió, que "si no s'utilitzen per fins reproductius, no es poden descongelar". Una altra opció és si la parella arriba als 50 anys: "aleshores és molt fàcil perquè s'accepta que no poden gestar". Això no és una llei estricta, sinó un consens mèdic.

La clínica ha d'actuar sota la llei, i això fa que quedin emmagatzemats "milers" d'òvuls i embrions que dones i parelles han decidit no utilitzar. Les propietàries dels òvuls haurien de seguir pagant el seu manteniment, uns 400 euros anuals, però "habitualment si no els volen, deixen de pagar-lo", explica Checa. I això fa que sigui la clínica qui ho ha de fer. "Nosaltres cada dos anys preguntem si volen continuar conservant els òvuls o els embrions", descriu el doctor, i si no contesten durant quatre, aleshores "passen a ser de la clínica", que tampoc els pot destruir, per llei: "el problema és l'equiparació entre embrions i òvuls, que es consideren el mateix", lamenta el director de Fertty.

De cara al futur

Actualment, a Catalunya es fan 35.000 fertilitzacions in vitro anuals. El 10% dels catalans que neixen són per aquest mètode: "fa quinze anys era només l'1%", explica Miquel Àngel Checa, "això vol dir que cada vegada en farem més". Aquí entra el debat per canviar la llei, per protegir aquestes dones i que puguin destruir els seus òvuls, quan vulguin.

La doctora Boada ha explicat que a les "societats científiques ja s'està debatent aquest tema" i, el doctor Checa ha destacat que la "comissió encarregada d'assessorar ja s'ha posat en contacte amb el Ministeri dues vegades", el 2019 i el 2022, però que "no hi ha hagut resposta positiva". Mentre no es canviï la llei, Montserrat Boada creu que és clau que s'expliqui molt bé a les dones què firmen quan congelen òvuls i que, sobretot, "siguin coneixedores de tota la informació".