Carme Elias: "Quan oblidi que tinc Alzheimer, voldrà dir que ja m'ha pres"

Barcelona

Fa poc més d'un any l'actriu Carme Elias va anunciar que patia Alzheimer. Un "okupa" al seu cervell, com descriu ella mateixa en el llibre que ha publicat recentment, 'Quan deixi de ser jo', on barreja records i pors, i on també explica com va començar a clivellar-se la seva memòria. La Carme, des que ho va fer públic, ha parlat moltíssim i arreu de la malaltia, dels seus temors, del futur. A El Balcó teníem ganes d'escoltar-la fa temps, i alhora, no volíem cansar-la massa de tanta entrevista: la por a fer-nos pesats. Però vam tenir una idea: li vam proposar anar-la a trobar al seu refugi amb l'Anna Puigboltas i l'Antoni Bassas, col·laborador del programa i li va agradar la idea. Barri de Gràcia, 12 del migdia. Puigboltas i Bassas entren al portal i pugen fins al segon pis, esperen que Elias ja hagi arribat de la classe de Pilates que fa cada dimarts i dijous. Arriben i senten buixir la Blanca, l'amiga peluda inseparable de l'actriu. És un loft de parets blanques, amb sostres alts, la cuina oberta i molta llum. Seuen a la taula, plena de paperetes electorals i comença la conversa.

Un espai segur

El pis que té la Carme al mig de Gràcia és el seu refugi: "no té moltes portes ni entrebancs, m'hi sento molt bé", explica l'actriu. No s'imagina, diu, vivint en "una habitació molt estreta". Tot i que ella, de moment, se sent "coherent" i que "parla bé", cosa que demostra durant tota la conversa, a vegades li "passen coses estranyes", ja que l'Alzheimer "va molt lent". Això fa que cada vegada estigui "més tancada a casa" perquè no se sent "segura en molts llocs". El barri també l'acompanya, reflexiona. A vegades surt al carrer i sent "com si fos nou, com si no l'hagués vist mai", però manté "la calma" i no es posa nerviosa: "sé que estic al barri i la gent que em coneix em tornaria a casa".

Ampliar

Cerrar

Explica que en el seu dia a dia hi ha moments de tot i que "el dia de molts colors, no hi ha un bon dia ni un mal dia". Elias ha decidit ser positiva, tot i ser una decisió que "no és fàcil" i que "l'esfereeix" quan pensa molt en l'Alzheimer: "a vegades em deixo plorar, m'enrabio, però en general puc estar molt activa". L'actriu va fent coses, va a Pilates per "tenir el cos ben posat", fa de "mestressa de casa", es dedica a "escriure" pensaments i records, i fins i tot cuidar de la família: "encara puc", destaca. Ella ho descriu com "una vida de princesa", només que a la princesa "l'estan perseguint, ve el drac". Oblida coses, però mai oblida que la persegueix la malaltia: "Quan oblidi que tinc Alzheimer, voldrà dir que ja m'ha pres"

L'actriu

Amb Antoni Bassas, qui l'havia entrevistat algunes vegades per les seves obres de teatre i tots els seus èxits televisius. Han recordat algunes de les seves grans actuacions com la que va fer al Poliorama, amb 'Dret a Escollir', juntament amb Josep Maria Flotats: "Empataves amb el Flotats, Carme", assegura el Bassas. Elias ha explicat com li va agafar pànic escènic, quan encara no sabia que li passava: "tenia els textos super estudiats i treballats i arribava allà... i recordo la Claudia Pinto [amiga seva i directora] que no entenia res... no hi havia manera", lamenta l'actriu. Després de moltes visites mèdiques i diversos especialistes, li van trobar l'Alzheimer: "es veu que ho faig molt bé això de ser actriu, perquè no m'ho trobaven", bromeja davant l'estanteria amb un Goya, un Gaudí i un Sant Jordi de Cinematografia.

Ampliar

Cerrar

Ara, juntament amb Pinto i un equip "gairebé tot de dones" estan rodant un documental per "deixar rastre" de tot el que li està passant a Elias. "He estat com un any fent una mica de promoció de l'Alzheimer". Al principi tenia dubtes, "això de sortir de l'armari no sabia on em portaria", però ara li fa estar viva: "sento que pot ser útil per la societat".