Aquests són els candidats a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals 2023

Barcelona

Les últimes enquestes apunten que tres candidats tenen opcions reals de ser al nou alcalde o alcaldessa de Barcelona. No només dependrà de qui obtingui més vots, sinó dels suports que siguin capaços d'aconseguir després del 28 de maig. Són Ada Colau, de Barcelona a Comú; Jaume Collboni, del PSC; i Xavier Trias, de Junts per Catalunya. Els 3 han optat anteriorment a l'alcaldia de la ciutat. Tots tres van mesurar ja les seves forces el 2015 i Colau i Collboni ho van fer també el 2019.

Aquests són tots els candidats que aspiren a l'alcaldia de Barcelona:

Ada Colau (Barcelona en Comú)

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona des del 2015 i es torna a presentar a la reelecció, en el que seria el seu tercer mandat. Va néixer a Barcelona el 1974 i va arribar a la política des de l'activisme social. El 2009, va impulsar la creació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, per defensar el dret a l'habitatge.

El salt a la política el va fer el 2014 quan va fundar la plataforma ciutadana Guanyem Barcelona, ​​que es va transformar després a Barcelona a Comú. El 2015 va guanyar les eleccions i es va convertir en la primera alcaldessa de la ciutat. Va començar governant en solitari, però el 2016 va incorporar el PSC al govern i el va expulsar el 2017. Quatre anys més tard, Colau va quedar en segona posició, darrere d'Esquerra Republicana, però els vots del PSC i de la formació de Manuel Valls van permetre que revalidar el càrrec. En aquest cas, sí que ha governat tot el mandat amb els socialistes.

Colau i els comuns han donat suport des del principi al projecte polític de Yolanda Díaz; de fet, la ministra de Treball i fundadora de la Plataforma Sumar ha participat en diversos actes de campanya de l'alcaldessa de Barcelona.

Ada Colau i Barcelona a Comú aspiren a ser els més votats el 28M i superar el 20% dels vots per poder mantenir-se a l'alcaldia. Amb quins socis és una incògnita perquè la precampanya ha estat un “tots contra Colau”.

Ampliar

Cerrar

Jaume Collboni (PSC)

El candidat del PSC, Jaume Collboni, ha estat primer tinent d'alcalde del govern d'Ada Colau durant aquest mandat, càrrec que va abandonar al gener per centrar-se a la batalla per l'alcaldia del 28M. Va néixer a Barcelona el 1969, és advocat i es presenta per tercera vegada per governar Barcelona.

La seva arribada a la política es va produir a través del moviment estudiantil universitari. Es va afiliar al PSC el 1991, va ser diputat al Parlament i el 2014 va guanyar les primàries del partit per ser candidat a l'alcaldia de Barcelona. El 2019, el seu partit va quedar tercer, però ha governat aquests quatre anys amb Barcelona a Comú: els socialistes van donar els seus vots perquè Ada Colau es convertís en alcaldessa i van tancar un acord de mandat.

La seva aspiració és ser alcalde i té clar que el camí més directe i segur és arribar-hi primer. Segons l'enquesta de 40dB per a la SER i El País, quedaria primer i aritmèticament podria sumar amb les esquerres i també tancar un pacte amb Junts i el PP.

La decisió d'abandonar el govern municipal hauria funcionat perquè sembla que el desgast de governar està recaient sobre Colau. La relació entre el PSC i els comuns ha estat tortuosa des del principi. A més d'en aquest mandat, van compartir govern entre el 2016 i el 2017, quan les bases dels Comuns quan van votar a favor d'expulsar els socialistes pel suport del PSOE al 155.

Ampliar

Cerrar

Ernest Maragall (ERC)

Ernest Maragall repeteix per segona vegada com a candidat d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser el més votat el 2019, però no va aconseguir els suports necessaris per arribar a l'alcaldia i ha estat 4 anys a l'oposició, des d'on ha votat a favor dels pressupostos del govern municipal.

Va néixer a Barcelona el 1943, així que és el candidat de més edat, i coneix bé l'Ajuntament on va entrar a treballar el 1960. Va ser regidor del PSC entre el 1995 i el 2003, als governs de Pasqual Maragall, germà d'Ernest, i Joan Clos. També va ser conseller d'Educació al govern del socialista, José Montilla, entre el 2006 i el 2010.

Ernest Maragall va militar al PSC fins al 2012, quan es va desvincular d'aquesta formació per discrepàncies amb la direcció del partit. No combregava amb els postulats que els dirigents socialistes defensaven en entendre que s'allunyaven de les tesis catalanistes que havien prioritzat en un altre moment. Després d'això, es va acostar a ERC, partit del qual és militant des del 2018.

Maragall lluita per mantenir-se entre els primers, encara que s'allunya de la primera posició que va obtenir el 2019. L'enquesta de 40dB. li atorga 7 regidors, 3 menys que fa 4 anys.

Ampliar

Cerrar

Xavier Trias (Junts per Catalunya)

Xavier Trias ha tornat a la primera línia política per ajudar el seu partit, Junts per Catalunya, molt tocat per la divisió interna que pateix la formació i que es va posar de manifest a la votació per decidir si abandonava el Govern de la Generalitat. A més, Elsa Artadi, escollida per liderar la candidatura a l'alcaldia de Barcelona, havia deixat l'Ajuntament i la política per raons personals.

Trias va néixer a Barcelona el 1946, és metge i va exercir de pediatra a finals dels 70 i primers dels 80. Després, va formar part dels governs de Jordi Pujol amb diferents responsabilitats, entre elles, la de conseller de Presidència.

Va ser alcalde de Barcelona el 2011, després de desbancar els socialistes que sempre havien governat a Barcelona. Però 4 anys després va perdre l'alcaldia amb l'arribada d'Ada Colau.

El candidat de Junts ha preferit amagar les sigles del seu partit i presentar-se amb el nom de "Trias per Barcelona", ​​amb una candidatura plena d'exconvergents. El seu missatge de campanya és clarament anti Colau i es presenta com a alternativa a l'alcaldessa. Diu que, si no guanya i governa, se n'anirà a casa perquè ha tornat a la primera línia política per ser alcalde.

Ampliar

Cerrar

Daniel Sirera (PP)

Daniel Sirera va néixer a Badalona el 1967 i amb 7 anys es va traslladar a viure a Barcelona. És advocat i va ser el diputat més jove del Parlament de Catalunya, on hi va estar entre el 1995 i el 2010, i regidor a l'Ajuntament, entre el 1996 i el 1999.

Va ser nomenat president del PP de Catalunya després de la dimissió de Josep Piqué el 2007, càrrec que va ocupar durant un any. Durant 10 anys ha estat membre del Consell Audiovisual de Catalunya, càrrec que va deixar per incorporar-se com a director de Gabinet i Estratègia del president del PP a la Comunitat Valenciana. Allà el va anar a buscar Feijoo per proposar-li ser candidat dels populars a Barcelona.

Sirera aspira a millorar els resultats del PP de fa 4 anys, doblegant el nombre de regidors, passant dels 2 que va obtenir Josep Bou, a 4.

Ampliar

Cerrar

Anna Grau (Ciutadans)

Anna Grau va néixer el 1967 a Girona i amb dos anys es va traslladar a viure a Barcelona. És periodista i escriptora i el febrer d'aquest any va guanyar les primàries de Ciutadans per encapçalar la llista de l'Ajuntament de Barcelona.

Es va afiliar al partit el 2019 i en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya va ser de número dos a les llistes de Ciutadans. Els sondejos apunten que Grau i Ciutadans no tindran representació a l'Ajuntament.

Segons l'enquesta de 40dB per a la SER i EL País, Ciutadans només retindrà el 18% dels electors que van donar suport a la formació taronja fa 4 anys. Un 19% votarà ara PP i un 17%, PSC.

Ampliar

Cerrar

Eva Parera (Valents)

Eva Parera va néixer a Barcelona el 1973. És advocada i empresària i actualment regidora i presidenta del grup municipal de Valents a l'Ajuntament de Barcelona.

Parera es va incorporar a Unió democràtica de Catalunya l'any 2006 i va ser designada senadora pel Parlament de Catalunya. El 2019, es va integrar a la llista de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, i el 2021 aquest va incorporar com a independent a la llista del PP i va ser escollida diputada del Parlament de Catalunya, un lloc del qual va dimitir quan va ser escollida candidata de Valents a l'Ajuntament de Barcelona.

L'advocada ha intentat una aliança amb Ciutadans i PP de cara a les municipals, que les altres formacions han rebutjat. Les enquestes diuen que Valents es quedarà fora del nou consistori.

Ampliar

Cerrar